Hoy yo saqué mi corazón
para ponerlo al aguacero.
Estaba lleno de nostalgias.
Lirios sin luz y trastos viejos.
Se ha despintado con la lluvia
!Y tiene arrugas! Mis secretos,
Cual asustadas mariposas,
Se han refugiado en los almendros.
!Cuántas polillas, santo Dios!
!Todo está lleno de agujeros!
!Si yo alcanfor le hubiera echado!
Los prevenidos hacen eso...
!Ah corazón, mira qué encanto!
Las hojas tiemblan con el viento,
Las ranas viejas piden ojos
A las estrellas del silencio
Y el arco iris brilla inmóvil
(Vientre del agua) sobre el cielo.
Un lirio herido por la lluvia
Troncha las fibras de su cuerpo.
Y un grito dulce de perfume
Va (a) las regiones del misterio.
Federico García Lorca

Que bé sona, quanta música.
ResponEliminava bé oferir el cor a la pluja, deixar que el despinti i faci fora les arnes que s' han nodrit massa temps a costa d 'ell...Una neteja guaridora.
No coneixia aquest poema i m'ha encantat...Trobo que és una mica diferent del Lorca que jo coneixia...Aquesta pluja, enamorada d'un cor que es posa a les seves mans perquè li renovi les emocions!
ResponEliminaBon vespre.
Gràcies per apropar-me'l.
ResponEliminaJo tampoc el coneixia... M'ha agradat molt. Té un encant molt i molt especial.
ResponEliminaJo tampoc el coneixia aquest. Fa un parell de setmanes vaig estar veient un espectacle preciós sobre Lorca!
ResponEliminaPetons floretes!
mira que tinc llegit rellegit i molt llegit el gran Lorca però diria que aquest no el recordava, moltes gràcies m'ha agradat moolt ! Lorca i jo vaig néixer el mateix dia d'anys diferents , un 5 de juny si estigués viu hagués fet 116 anys!
ResponEliminaI pensar que els sapastres cavernaris espanyols volen fins i tot amagar el rastre dels seus, i nostres, grans poetes! Està bé anar-los revivint.
ResponEliminaTambé desconeixia aquest poema, i m'ha sorprés molt agradablement. Gràcies per apropar-lo a tots nosaltres!
ResponEliminaUna abraçada!