Limeunhee
Llancem les flors a l'aire
vestim-nos tots de flors
totes les flors del món
totes, totes a l'aire
que desterren la por i la pobresa,
que colguen les olors del patiment.
Dones i homes del món no oïm el clam?
Mirem que res no és nostre
que al final del camí
arribarem tots nus
davant de la Gran Dama
sense aval ni equipatge
i sols podrem portar a les mans trèmules
les flors que hàgem collit en curta estada
car Ella guanya sempre.
Flors, flors enlaire
totes les flors enlaire
vestim-nos tots de clam.
(Itineràncies poètiques març 2014)
Ací teniu la cançó que m'ha suggerit Josep Porcar:
ResponEliminaEscolto, de ben a prop , parlar les flors en veu baixa...
La joia de les flors, es veu reflectida en la joia dels reus versos.
ResponEliminaLLancem les flors a l'aire...
Flors per als enamorats, flors per als morts. Però sempre, sempre noves flors. http://youtu.be/uRgX2BIfs-E
ResponEliminaI cal que neixin flors a cada instant perquè els que vindran les puguin fer enlaire també.
ResponEliminaLa poesia és un intent de perpetuació de la renovació de les flors, o dit d'altra manera, l'intent de deturar la inexorable mort, el cop de la Gran Dama. Aquest poema, vital, intens, ens dirigeix lluny de la melangia i la nostàlgia anticipada de la vida escapçada per la mort, per molt que l'assenyali i la miri a la cara.
I que boniques les flors, passejar pel camp i veure-les entre la verdor...Jo penso que si aprenem a escoltar-les segur que ens transmeten un missatge de bellesa. Sentirem, no cullis les flors i elles alegraran el teu camí i jo hi afegiria i el dels altres que vindran després...Admirem-les, olorem-les i escoltem el seu clam de vida!
ResponEliminaPreciós el poema, quanta raó que tens. Oblidem massa sovint que Ella guanya sempre. Bé, tampoc és per pensar-hi a cada moment, però s'ha de tenir present. Conec aquesta il·lustradora, no personalment, i m'agrada molt
ResponEliminaEls científics han demostrat que el rosa és el color de la pau, de la no violència i, si és el de les flors, a més, el que guareix l'esperit.
ResponEliminaVestits de flors... M'agrada aquest poema!
ResponEliminaEmmudeixo davant aquest poema excels que em fa pensar tantíssimes coses que no es poden expressar. Me'l quedo per llegir-lo, rellegir-lo i pensar-hi.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Encara que la Gran Dama sempre guanya cal que sabem conrear i collir les flors de les petites victòries.
ResponEliminaUn poema colpidor. Ja l'havia llegit a les Itineràncies.
un crit potent i molt punyent amb bona companyia de la veu de la Marlene
ResponEliminabon solstici!
parlen les flors amb veu d'aromes,i a cadescun de nosaltres ens diu les paraules més adients...
ResponElimina