. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 2 d’octubre del 2013

Cants de tardor

 Duy Huynh




Només els qui ploràveu els cants de la tardor
perfumeu els silencis.
Només els qui bevíeu esguards en copes d'aire
dibuixeu solituds.
Només els qui callàveu cara a la mar o al cel
ara espargiu paraules
paraules veritables com la pluja o el vent.

12 comentaris:

  1. montse2 d’octubre del 2013, a les 9:02

    M'agrada molt aquesta imatge que has escollit per fer-nos sentir "la tardor" amb tots els seus càlids colors, "les solituds" i "els silencis"...Les "veritables paraules" ja las llegim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas2 d’octubre del 2013, a les 9:05

    Jo també em quedo "enganxada" a les paraules veritables.

    Tots els versos d'aquest poema s'eixamplen fins a l'infinit. Em deixo volar una mica de la seva mà.

    ResponElimina
  3. Jordi Solà Coll2 d’octubre del 2013, a les 17:16

    Només els que llegiu en silenci sou conscients del valor de la paraula.

    Has triat una bella imatge!

    Des de El Far, el faroner...

    ResponElimina
  4. Judit3 d’octubre del 2013, a les 20:07

    Floretes, boniques paraules, les teves, molt boniques... Paraules per a reflexionar i per guaudir!

    ResponElimina
  5. Dafne4 d’octubre del 2013, a les 12:54

    Amb aquestes paraules, fins i tot la tardor em resulta complaent, malgrat no m'agradi massa!!!

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog6 d’octubre del 2013, a les 0:00

    L'he llegit i rellegit i no me' canso: Exquisit!

    ResponElimina
  7. M. Roser6 d’octubre del 2013, a les 1:37

    M'agradaria escriure silencis, dibuixar solituds i espargir paraules com gotes de pluja, perquè la tardor m'enamora...Preciós el poema.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Matemáticas de Gabriel6 d’octubre del 2013, a les 20:13

    "Beure esguards en copes d'aigua ..."
    M'agrada moltíssim, el poema sencer, l'època que comença, tot i la calor que continua fent per ací, i la imatge triada.
    Com sempre, tan delicades i suggerents les teves paraules.

    ResponElimina
  9. Olga Xirinacs6 d’octubre del 2013, a les 21:08

    Les accions que esmentes són com l'arc de sant Martí: tan certes com intangibles, gratuïtes i fugaces. No obstant, com ocells migratoris, tornen almenys un cop l'any.

    ResponElimina
  10. Galionar7 d’octubre del 2013, a les 18:48

    Et visito després de molts dies sense fer-ho, ja que la tardor m'ha regalat una setmana i mitja de procés víric que, enamorat de mi, ell, no volia abandonar-me. Però no per això la tardor deixarà de semblar-me la millor estació de l'any i els teus poemes, una meravella amb contingut que comparteixo.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Miquel Àngel 8 d’octubre del 2013, a les 11:22

    Me fas recordar "les Fulles mortes"... sempre m'evoques coses de les profunditats. fas surar liris blaus a les tolles de la memoria...

    ResponElimina
  12. Anònim15 d’octubre del 2013, a les 13:20

    Toca callar, jo també vull llançar paraules al vent...en silenci...
    Una meravella!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)