Mare muntanya
agrest i generosa.
La lluna vetlla.
M. Roser diu:
En la nit clara
veig paisatges de somni.
Hi ha lluna plena.
Hi ha lluna plena.
Glòria diu:
Lluna i muntanya
emparant ma feblesa
de nit i de dia.
Carme diu:
La lluna vetlla.En la seva mirada
jo m'hi arrecero.
Rotund i bell. Com la lluna plena.
ResponEliminaLa lluna vetlla.
ResponEliminaEn la seva mirada
jo m'hi arrecero.
L'emoció feta poesia.
ResponEliminaUna abraçada.
Paraules, per a mi, acollidores i reconfortants.
ResponElimina
ResponEliminaEl recer de la mirada amiga, no calen més paraules...
Muntanya i lluna, dues paraules que per si soles donen bellesa!
ResponEliminaBonic haiku...
La foto és de mar-i-muntanya - és que no he sopat encara -. L´altre és molt nítida, com l´haiku i les imatges que se´n desprenen.
ResponEliminaLluna i muntanya
ResponEliminaemparant ma feblesa
de nit i de dia
Quina sort, poder gaudir d'aquestes meravelloses vistes, totes dues. Segur que serviran per a inspirar versos com els que ens has regalat, gràcies.
ResponEliminaBon cap de setmana i frueix a fons de l'espectacle que la teva penya et regala. Una abraçada ben forta.
bellissim!
ResponEliminaEn la nit clara
ResponEliminaveig paisatges de somni.
Hi ha lluna plena
Petonets.