Evangelina Prieto
Ahir pensava
pensava que l'amor, també la por
i el dolor i l'absència, i la nostàlgia
ens habiten la vida
però els moments en què copsem l'instant
i els regals sense nom, i els ulls del dia.
Passaré per les hores caminant versos
si vaig sembrant estels vora camí.
Saber trobar els regals sense nom,
ResponEliminaadonar-se que un cop desembolicats,
a dins, hi trobem l'instat, és habitar-te a tu mateix
i habitar la vida.
Un poema que m'agrada molt, l'absència i la nostàlgia també són vida si vivim l'instant amb elles.
ResponEliminaViure l'absència sembrant estels em sembla una proposta de vida més que encomiable. La poesia contra la por
i l'oblit del ser...
Sembrar estels amb les paraules, és una bona manera de posar llum a les estances de les emocions que ens habiten i habitem en la vida.
ResponEliminaClar que no sempre se'ns fa fàcil.
Una abraçada, novesflors.
Que bonic anar per la vida sembrant estels...Quan passi un temps naixeran
ResponEliminapoemes plens de llum, que il·luminaran el nostre camí...
Petonets de bona nit.
Els teus poemes il·luminen talment com estels, plens bellesa i sensibilitat.
ResponEliminaSembrar estels, quina meravella. I quina expressió de poema tan viva.
ResponEliminaSempre em pregunte d'on treus les teves imatges tan suggerents, són sempre d'allò més adients.
Gràcies pels teus regals constants en forma de versos.
sembrar estels....carai m'has deixat commoguda.....poesia de bona poeta!
ResponEliminaM'has emocionat, perquè els regals sense nom i la sembra d'estels desprenen una bellesa exquisida!!!!
ResponEliminaLa vida ja ho té moments bonics així com també d'incertesa. Sembrar estels és una manera preciosa de no perdre l'esperança de tirar cap endavant :)
ResponEliminaCom tirava de menys paraules i paraules tan ben posades que m'arriben al cap i em fan sentir la poesia de la vida tan a prop.
ResponEliminaÉs un plaer estar de nou per ta casa, quina pau xiqueta...quina pau...
Abraçades!
Vaig a tafanejar una mica pel teu bloc, que he vist moltes coses i de les bones...
Moments i emocions ben variades, les que ens habiten la vida. Sort d’això, no? Sinó no hi hauria versos, com els que has escrit...
ResponElimina