Me'n vaig anar amb música i amb música torne, i amb poesia, i -espere- amb bon humor, que he sentit a dir que això salpebra la vida. Si pintara tan bé com la Carme -ja sabeu, la Rosanas- us posaria també un dibuix d'una dona perdent les pestanyes prop d'una copa alta, tal com diu la Marta -ja sabeu, la Pessarrodona- però el llapis, a les meues mans, només dibuixa paraules. Endavant amb setembre.
Confessió
Si fos sincera escriuria un bolero,
i fins i tot més, un tango.
ja se sap, als armaris familiars,
dec tenir-hi un capellà o altre,
poc avesat als sermons de vi que,
a la fi, són els únics que valen.
De no poder ser ni boleros ni tangos,
recer prendria a l'humor britànic,
o a la sofisticació d'una jueva ianqui.
O, en darrer terme, em sucaria tota
en la vehement memòria proustiana
(enterrada i com cal honorada
l'adolescent febre sartriana).
En un bolero diria: com jo t'estimo
no t'estimarà mai cap d'altra
(i ho cantaria una dona perdent
les pestanyes prop d'una copa alta).
Per a un tango escriuria:
ja mai més no podré oblidar-te
(i ho ploraria un "sanjuanino"
lleument calb i de bigoti ample).
Si fos sincera escriuria un bolero,
(i el segle XXI... no vull dir-te res, el camí que porta...)

M'ha agradat molt aquest fragment que ens regales...
ResponEliminaM'ha fet somriure i m'ha fet pensar que jo si fos sincera també escriuria un bolero, però que ja m'ha passat la possibilitat d'escriure un tango. :) Massa dramàtics per a mi, que finalment per molt que duri, el dramatisme, mai no em dura tant!!!
I gràcies per citar-me, preciosa, per si no estava, ja, prou contenta de veure't per aquí, em trobo un caramelet com el teu.
Abraçades de benvinguda, grosses.
M'encanta trobar-te aquí, preciosa, i m'és igual tango o bolero, el cas és ballar quelcom! Petons!
ResponEliminaBen tornada, Novesflors, en aquest nou setembre que encara està tot per escriure i tot és en ell possible. Dues bones possibilitats, el tango i el bolero, per expressar el que vulguem dir segons el dia i l'humor que tinguem. M'ha agradat molt el poema de la Marta; era i és una poeta incomparable.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Aquest poema sempre m'ha semblat boníssim. Acompanyat de la música, encara l'he gaudit més.
ResponEliminaGràcies, Novesflors. I bentornada!
Cadascú ha de descobrir el seu propi talent.
ResponEliminaBenvinguda de nou floreta!
Et recomano un bolero titulat "Posa'm menta" de la Rosita Amores i Rafael Conde El Titi ... genial!
ResponElimina(Pots trobar-ho a Youtube)
Bon dia i benvinguda Novesflors :)
Vinga, va. Doncs a ritme de boleros encarem el setembre!
ResponEliminaHola, Novesflors, espero que hagis tingut unes bones vacances...
ResponEliminaEm sembla que quan vols dir alguna cosa a algú, depen de la música que hi posis, s'ha de dir d'una manera o d'una altra, perquè el sentiment tampoc serà el mateix...
M'encanten els boleros i els tangos també, però menys...
Petonets.
M'alegre molt de què estiguis de nou per ací, se't trobava a faltar molt.
ResponEliminaSaps molt bé de la meva ignorància literaria, a més de moltes altres, però m'ha agradat moltíssim el poema de la Marta Pessarrodona, ja veus, i no la coneixia de res.
Personalment preferisc el bolero al tango, aquest últim sol ser més trist, dramàtic i no solen acabar bé.
Les dues cançons que ens deixen m'encanten, el bolero d'Ana Belén y el banderas té una lletra preciosa a més a més d'una interpretació boníssima per part de tots dos, sempre m'ha agradat molt. El tango del Gardel l'he escoltat moltíssimes vegades però amb la veu i la magnífica interpretació del Serrat.
Gràcies pels teus regals.
ResponEliminaBenvinguda siguis Novesflors. Ja es feia notar l'absència d'aquest espai ple d'intel·ligent prospecció de la creativitat.
Des de El Far...
Benvinguda amiga!
ResponEliminaQuina manera més bonica de tornar...
Bolero o tango...no importa...
Abraçades!!!
ben tornada! m'ha agradat molt el teu post....bona manera d'emprendre via aquest setembre!
ResponEliminaSaps que et dic floretesnoves? Que els escrigui qualsevol altre els tangos i els boleros, que nosaltres els ballarem.
ResponEliminaEls uns, els tangos, ben sexis, amb mitja de malla i escot fins als lumbars, amb una rosa a la petxera.
I els boleros? Doncs, potser més endavant, quan el cor sigui tendre i el cap esboirat, perquè t'ha de faltar un bull, per tornar-se a enamorar!!!