Feia un ventet agradable. Havia portat el meu estel. Així que les vaig desplegar, les ales es van inflar i l'àguila va arrencar el vol. Alguns vianants s'aturaven divertits i després continuaven el seu camí. L'àguila apedaçada es va enfilar per la façana i va començar a fer piruetes davant les finestres del tercer pis.
La Cléa s'estava preparant un te a la cuina quan la va veure. No s'ho podia creure i la tassa li va caure de les mans i es va fer miques sobre l'enrajolat.
Al cap d'un moment, es va obrir la porta de la casa i la Cléa va venir cap a mi, mirant-me fixament. Em va somriure i va posar la seva mà damunt la meva, no per retenir-la sinó per apoderar-se del puny de l'estel.
En el cel d'una gran ciutat, va fer fer a una àguila de paper unes grans esses i uns vuits perfectes. La Cléa continuava tenint el do de la poesia aèria.
Quan finalment vaig comprendre el que escrivia, vaig llegir: "T'he trobat a faltar".
Una dona que és capaç d'escriure't "T'he trobat a faltar" amb un estel no l'oblides mai.
Marc Levy, El petit lladre d'ombres
M'han vengut ganes de torant a llegir a aquest autor, del qual fa uns anys vaig llegir una novel·la seva i no me va fer el pes. Però a pics s'ha de donar una segona oportunitat, no? :) Esper que hagi anat molt bé l'estiu! Abraçades!
ResponEliminaQue bonic!!! Preciós, preciós.
ResponEliminaJo com la Caterina, vaig llegir fa temps una novel·la d'aquest autor que no em va entusiasmar massa... però tenia fragments bonics també.
Aquesta també la llegiré.
Una abraçada.
ResponEliminaSenzillament preciós...
Clarors, des de El Far.
Em sembla que no conec aquest autor. El que he llegit aquí ho he trobat molt bonic. Me'l apunto per buscar-lo a la biblioteca.
ResponEliminaQue bonic escriure cels enllà amb un estel...M'agrada molt això de la poesia aèria. Ja veig que em compraré el llibre, gràcies per fer-me'l descobrir!
ResponEliminaPetonets estelats.
És bellíssim, aquest final del conte! Quina delicadesa amb el missatge! No conec aquest autor, però aquest tast n'ha estat una bona referència.
ResponEliminaUna abraçada.
M'ha encantat, tan implícit, però tan explícit a la vegada. Fa temps que vaig darrere de llegir alguna cosa d'aquest autor i mai m'he decidit; supose que ha arribat el moment. Gràcies per la inducció. Un petó.
ResponEliminaM'ha semblat molt interessant el fragment gràcies! no conec l'autor ho confesso, ara per ara en la boja cursa del curs docent no tinc gaire temps, per no dir gens de llegir
ResponEliminaEl buscaré. Molt bonic aquest fragament, si la resta és igual...!
ResponEliminaI tant, jo tampoc oblidaria mai a algú que em digues "T'he trobat a faltar", no es dona massa aquesta situació...I és d'allò mes afalagador!!
ResponEliminaJa m'he anotat el nom del llibre i l'autor, per llegir més.
Una forta abraçada.