Vincent van Gogh
Com en la vida.
He lluitat perquè l'atzar
siga presència vera.
M'he captingut tenaç
perquè els meus dies
i els teus
no esdevinguen oblit
foscor dins l'ànima.
I encara he demanat
als estels lluminosos del temps
que enrastren el camí
que enlluernen la calma
per on deixem les passes.
Com si ens anés la vida.
Sempre deixant rastres, perquè vents d'oblit no esborrin les vostres petjades.
ResponEliminaUn bell poema.
Bona nit Novesflors.
Com si ens anés la vida...
ResponEliminaÉs molt bonic! i jo crec que sovint ens hi va la vida, ni que sigui metafòricament, no?
M'agrada com si m'hi anés la vida
ResponEliminaPotser si que ens hi va la vida, quan els estels del temps, enrastren camins i enlluernen la calma.
ResponEliminaÉs preciós, novesflors!
Com diu en Pere, un bell poema.
Pura vida sempre en el teu rastre! qué bé viure sota la llum dels estels i fent Camí amb consciència.
ResponEliminaParaules molt belles i ben trobades!
Una abraçada gran
... Preciós...
ResponEliminaEl quadre perfecte per un poema magnífic!
ResponEliminaLlegeixo i rellegeixo el poema amb creixent entusiasme.
ResponEliminaPoc versos però molt sentits!
No esdevindran mai oblit, Novesflors. Cada vegada que alcis els ulls al cel, els estels i la lluna seran com les lletres d'un llibre on sempre podràs llegir novament els més íntims sentiments.
ResponEliminaUna abraçada.
Poema preciós! Com si ens anés la vida...per no dir que és millor sentir que sempre ens hi va
ResponEliminaSempre s'ha de fer camí, constantment, per deixar petjades que valguin la pena com si ens anés la vida (Preciós!!!)
ResponEliminaLa TENACITAT (combinada amb il.lusió) no ens ha d'abandonar mai!!
ResponEliminaVeritablement el poema va ple de vida...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge