Arbre de lluna (IV)

(Àlbum fotogràfic ciutat de Blanes)

Colliré de la lluna
les flors que em regalares
i amb safata d'argent
entraré peus descalços
prop l'onada serena
per esbargir-les.
Bella olor de la nit
entapissant la mar.

Des del bosc, Carme diu:

Colliré damunt la mar
pètals de flors esbargides
i serà bella l'olor
entre les mans
i serà bella l'olor
de la mar
mentre recolza la nit.



Des del far, onatge diu:

Quan arribis
vestiré la teva nuesa
amb pètals de lluna.
Serem caliu i flama.
Caminarem damunt del mar
amb peus d'amor...

Des del carrer Arquímedes, Pere diu:

I si un dia la lluna s'amaga
busco, cec en la foscor,
les flors que són com tu
seguint de la mar
la seva olor ...

Des de la casa dels dubtes i els pensaments, Elvira diu:

i faré del record
una catifa d'onades
que aniran i vindran
a besar-te els somnis
fins la platja del teu cor .



Des de la llum blava, fanalet diu:

Serenament i descalça,
dels teus peus molls
en faré catifa.

Des de l'aula de la poesia, Isabel diu:

No oblidis mai la llum
que ens daura la vida,
no oblidis mai la lluna de dia...

Des de l'arbre de foc, Glòria diu:

No oblideu la petjada innocent
que, damunt la sorra,
ha dibuixat
la modesta, gairebé invisible
petxina escantellada.

Des dels escrits del fum, Gabriel diu:

I tornaré a casa
impregnat per l'olor del mar
i ens espolsarem la sorra
i observarem atònits una flor
coberta de llum
de lluna plena
que la contemplarem en silenci.

Des de la casa de la lluna, Cèlia diu:

Colliré de les estrelles
algunes llavors, sense fressa,
per escampar-les pels núvols
i omplir de llum el cel.
T’ho presentaré a l’albada
mentre el roig il•lumina
l’aigua..
Vols acompanyar-m’hi?