Recorrerem camins insospitats intentarem donar sentit a les galàxies mes l'única certesa que ens empara és que ara som ací. Vivim, doncs, l'ara. Encara no hem aprés que demà no existeix?
ARA... hem coincidit amb el mateix pensament, no és fàcil aprendre que el demà no existeix però hem de fer l'esforç. Una abraçada Novesflors, m'agradat molt.
Justa la fusta, Demà no existeix. Demà sempre és un temps massa tard. Demà només qeuda un clau roevellat a la paret, penyora del calendari que ja no hi és...
Has pensat, però, que, donat que som pols d'estrelles, en realitat som infinits en el temps i en l'espai? La limitació dels nostres sentits no ha de limitar les infinites possibilitats de la nostra ment, la veritable creadora de la realitat.
Dius molt en poques ratlles, Novesflors, i de forma molt intensa. Hauríem de saber-nos aferrar més al present, moltes vegades, i així no el lamentaríem quan se'ns converteix en passat. Molt bonica, també, la flor nova. Una abraçada.
ARA... hem coincidit amb el mateix pensament, no és fàcil aprendre que el demà no existeix però hem de fer l'esforç.
ResponEliminaUna abraçada Novesflors, m'agradat molt.
Ahir ja existíem,
ResponEliminaAra som,
demà tot és possible.
Encara no hem aprés Novesflors...demà serà avui Molt bell el poema!
ResponEliminaPotser el demà no existeix però de vegades l'ara és molt fràgil. Delicat i maco el poema.
ResponEliminaPotser ho aprenem de mica en mica... avui una mica més.
ResponEliminano ho hem après pequè és un aprenentatge a contracor, voldríem que demà sempre existís..
ResponEliminaun poema més enllà de la bellesa, felicitats!
Justa la fusta, Demà no existeix. Demà sempre és un temps massa tard. Demà només qeuda un clau roevellat a la paret, penyora del calendari que ja no hi és...
ResponEliminaDes del far una abraçada d'ara i ací.
onatge
Costa d'aprendre la Gran Veritat...
ResponEliminaCosta d'aprendre, i tant! Ens inspira més donar sentit a les galàxies... quina vanitat!!
ResponEliminaPensem la vida com un present continuat.
ResponEliminaUn bell poema que fa pensar en el temps perquè parla de temps.
Una nova versió de l'antic Carpe diem que no per antic deixa de ser cert.
ResponEliminaHas pensat, però, que, donat que som pols d'estrelles, en realitat som infinits en el temps i en l'espai? La limitació dels nostres sentits no ha de limitar les infinites possibilitats de la nostra ment, la veritable creadora de la realitat.
ResponEliminaDius molt en poques ratlles, Novesflors, i de forma molt intensa. Hauríem de saber-nos aferrar més al present, moltes vegades, i així no el lamentaríem quan se'ns converteix en passat.
ResponEliminaMolt bonica, també, la flor nova.
Una abraçada.