Frederic Leighton Calleu, que dorm la paraula
i els déus se senten perduts
car el poder infinit
immortal, pertany als mots.
Són els mots els que perduren
dins la indolència del temps
-sintaxi de foc i d'aigua.
Silenci.
Agomboleu el silenci
coveu els versos més bells
fins que la foscor més fosca
retuda demane a crits
la llum de la poesia.
Avui nomes passo a deixar-te les meves salutacions.
ResponEliminaUna abraçada.
Non non que el mot dorm
ResponEliminanon non xiuxiuegeu
non non no la desperteu
Dispensa que hagi improvisat uns versos maldestres..al costat dels teus que són sublims...de debò els trobo sublims!
Sí, són sublims, els rellegeixo i penso que tot i que ja em van agradar molt, encara no vaig fer-los justícia. Els gaudeixo molt més aquí. Tots. Ha estat una molt bona idea, recuperar-los
ResponEliminaPreciosos!!!
ResponEliminaBona nit!
"El poder immortal pertany als mots.
ResponEliminaCalleu i escolteu....parla Novesflors"
Això ja t'ho vaig dir al juliol, quan vas escriure aquest poema i ara et dic el mateix ...
Bona nit Novesflors.
Enhorabona per aquest gran poema!
ResponEliminaUn poema molt reeixit. M'agrada molt el ritme que té. Una abraçada.
ResponEliminaMolt bonic! Per cert, com es fa això d'agombolar el silenci?
ResponEliminaLes persones passem, les paraules queden.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaResto admirada davant la bellesa d'aquest poema i l'únic que m'atreveixo a dir és: Novesflors, has d'haver estimat molt i moltíssim perquè traspuïn amb tanta intensitat els sentiments del teu cor.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Sense silenci que les acompanyi, les paraules són simple soroll.
ResponEliminaSalut!
He intentat callar, però no he pogut... Gronxo el silenci, dono caliu als teus versos més bells, la lluna els trempa de vida, ara només cal esperar el batec del nou dia.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Paraula de comprovació: ogatoido...
M'encanta, Novesflors.
ResponEliminaLa paraula i la veu tenen tot el poder, i tant.
ResponElimina