Us deixe, en aquest post i en els següents, les meues aportacions a la roda poètica de juliol passat, dins les Itineràncies poètiques.
Imatge trobada a l'espai d'Avet-BlauResta desert el camí
que ahir trepitjàrem junts
com si mai
com si ningú
estigués malalt d'amor.
Em ve molt de gust, novesflors, rellegir els teus poemes, en aquest espai teu.
ResponEliminaJa saps que tinc una predilecció especial amb la teva poesia!
Una abraçada!
Doncs a mi també em ve de gust. Els poemes bonics mai no n'hi ha prou amb un sol cop!
ResponEliminaUna abraçada.
Sempre alguna cosa perdura quan s'ha estat malalt d'amor. Si no, només resta la desolació. Un poema molt trist.
ResponEliminaAquest camí desert,
ResponEliminas'omple amb el teu record.
Bona idea, m'agrada.
Salut!!!
M'agradaria trobar aquest camí d'amor perdut, per arribar a l'Avet blau i quedar-me a reposar!
ResponEliminaGràcies per compartir les itineràncies!
Abraçades
com poden restar deserts camins tan estimats..
ResponEliminauns versos preciosos!
Agraeixo aquesta reedició de les teves aportacions a la ronda poètica perquè no la conec i ara tindré l'oportunitat de gaudir una mica més de la teva poesia.
ResponEliminaM'identifico molt amb el rerefons d'aquest poema, que s'addiu perfectametn amb la imatge d'Avet Blau.
Una abraçada.
A mi també em venen de gust, és bonic llegir-los en resposta d'aun altre poema i després, poder llegir els de cadascú per separat!
ResponEliminaBellíssima simbiosi d'imatge i paraules. Em penso que també adopto la idea i rescataré els meus poemes de la roda (i segurament els refaré perquè hi tinc una tendència malaltissa).
ResponEliminajo també recordo la roda amb il·lusió!
ResponEliminaNo es pot dir més amb menys paraules. Salutacions!
ResponEliminaBona idea Noves Flors...
ResponEliminauna abraçada
Quins bons records els poemes de les itineràncies!
ResponEliminaCada camí d'amor o de dol és intransferible. El camí te l'emportes posat
ResponElimina