. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 6 de novembre del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) XII


Amor. Botxí.
La llum tenyeix de roig
cada paraula.
Com si l'hagués ferida
l'agut coltell dels llavis.

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


L'agut coltell dels llavis
ha ferit de robins
el coll d'amor,
una magrana aspra
per a l'absència.

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas7 de novembre del 2018, a les 8:30

    Quina meravella de poemes!

    No m'estranya que Vicent Alonso t'inspiri. Aquest 5 versos tenen una força magnífica.

    ResponElimina
  2. xavier pujol7 de novembre del 2018, a les 10:02

    Prem el gatell
    que dispara besos de llum
    enllà del cos
    de les olors de mar
    de mil llunes.

    ResponElimina
  3. M. Roser7 de novembre del 2018, a les 20:14

    Un amor que fereix, deixa de ser-ho, encara que sigui amb robins...
    Ningú enyorarà la seva absència!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Galionar8 de novembre del 2018, a les 16:10

    Com m'agrada el maridatge dels vostres versos, Novesflors! Difícilment superables!

    ResponElimina
  5. Elfreelang9 de novembre del 2018, a les 11:55

    els llavis han fet ferida
    oberta en el cor i sagna
    magrana i joia
    l'amor espera

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs23 de novembre del 2018, a les 10:00

    El mar fa tallets de lluna
    amb ones manses,
    clara és la nit de novembre,
    blanca esperança.
    *
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)