Quan siga ja demà, floreta meua
no restaran més veus a les oïdes, i no ens importarà.
Els carrers trepitjats, fins i tot el d'Arquímedes
continuaran vivents, sempiterns,
esperant més petjades
i altres faran camí tot preguntant-se
les mateixes qüestions transcendentals
fins escriuran poemes.
Nosaltres ja haurem parlat
nosaltres parlem ara, ara i ací,
diem versos
i els versos són un cant
un cant corprenedor que ens acompanya i ens habita,
com una alzina bellament singular.
Preciós el vídeo de l'alzina, a més aquest arbre és dels meus preferits...L'alzina és molt mediterrània!
ResponEliminaCada fulla de l'arbre un vers, i també cada petjada, tot plegat, el poema d'una bella alzina!
Bon vespre, Novesflors.
Preciosa composició.
ResponEliminaAquestes cordes tan delicades s'ajusten perfectament a aquests versos tan ben escrits i tan ben pensats. Harmonia total entre la imatge, la música i el poema.
Un luxe aquest post, Novesflors; quanta bellesa que ens regales!
ResponEliminaAquest Cant d'alzina que ens regales, fet de versos i música i també imatges, ens posa el llistó molt alt als que volem cantar de tant en tant uns versos.
ResponEliminaTots perduraran esperant petjades, els sublims i els més humils. Volaran en un temps mig aturat.
L'alzina és forta i duradora, retindrà el so dels nostres poemes. Bon símbol.
ResponEliminaCrec que el desig d'haver pogut dir la nostra i que el que hem dit es mantingui en peu tan de temps com l'alzina té un punt d'ambició i molts de generositat. Com sinó podríem gaudir d'aquests versos tan profunds?
ResponEliminaParaules com refilar d'ocells, damunt aquestes branques.
ResponEliminaFins avui no he llegit el teu comentari al blog. Aquest poema és preciós, expressa molt millor el que jo volia dir, té la bellesa de les paraules.
ResponEliminaEmociona pensar que altres faran camins, versos i vides semblants.
Les nostres veus s'apagaran i potser ningú les recordi ... i no tindrà importància.
Bona nit Novesflors.