. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





divendres, 23 de novembre del 2018

i Blanc de lluna (diàlegs espill) XIII


L'íntim adéu
al caminant sensat
de temps enrera.
Captiu d'un vent propici,
no visc d'altra follia!

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


No visc d'altra follia
que el so càlid dels mots.
Només el vers,
caminant i poeta,
fa el llarg viatge.

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas23 de novembre del 2018, a les 19:42

    Només els vers per caminar en una sensata follia.

    ResponElimina
  2. M. Roser23 de novembre del 2018, a les 19:54

    Al caminant poeta
    l'acompanyen els versos.
    La follia del vent,
    escampa arreu
    la calidesa dels mots.

    Bon vespre, Novesflors.

    ResponElimina
  3. Galionar25 de novembre del 2018, a les 12:27

    Ai d'aquells mots, d'aquells amors, d'aquells records, autèntics botxins de la nostra sensatesa...
    Com m'agraden els poemes de Vicent Alonso, i com m'agraden els teus!

    ResponElimina
  4. Elfreelang25 de novembre del 2018, a les 12:35

    gran poeta i gran poeta va pel dos : en Alonso i tu......balsàmics els versos per alleugerir el pas i el pes dels dies

    ResponElimina
  5. xavier pujol28 de novembre del 2018, a les 8:37

    Onades de mots
    flors de silencis
    nits de fred càlid.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)