. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 30 d’octubre del 2018

Encara queda el poema






Escribiré y escribiré
hasta que la página caiga sobre mí
como la ciudad que se volcase sobre mis ojos
y el poema será una casa
ante nadie.

Leopoldo María Panero

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas30 d’octubre del 2018, a les 22:27

    Refugiats en el poema...

    ResponElimina
  2. xavier pujol31 d’octubre del 2018, a les 15:27

    Ningú esdevé algú.

    ResponElimina
  3. Galionar1 de novembre del 2018, a les 12:38

    Mentre quedi algun poema continuarem creient en la Vida.

    ResponElimina
  4. Elfreelang3 de novembre del 2018, a les 12:48

    amen .....

    ResponElimina
  5. M. Roser4 de novembre del 2018, a les 19:06

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. M. Roser4 de novembre del 2018, a les 19:07

    M'he mirat la foto , varies vegades, fins que m'he adonat que era una ciutat de cap per avall...Si a cada casa hi ha un poema, plouran sensibilitats!
    Bon vespre, Novesflors.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)