. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 23 d’octubre del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) XI


Bé que ho sabem,
com fer de pells i gests
l'única deu.
El vers, talment la vida,
s'estén límits enllà.

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


S'estén límits enllà
la veu del teu poema.
Només l'amor,
la deu de les paraules,
rega la nit.

5 comentaris:

  1. xavier pujol24 d’octubre del 2018, a les 9:15

    Rega el poema
    amb tintes de claror.
    Quan la nit és plena
    s'escriuen paraules
    d'amor i de lluna.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas24 d’octubre del 2018, a les 10:44

    Rega la nit,
    i ens amara la vida,
    la paraula, la pell
    ens eixampla l'amor
    nascut del clar de lluna.

    ResponElimina
  3. novesflors24 d’octubre del 2018, a les 11:03

    Gràcies per les aportacions. Torne a ser fora i sense ordinador i no les puc publicar.

    ResponElimina
  4. Galionar24 d’octubre del 2018, a les 16:18

    Em començo a enamorar dels poemes de Vicent Alonso. Aquest és sensacional. Els vostres poemes no es queden enrere, però és que a vosaltres ja us coneixia...

    ResponElimina
  5. Olga Xirinacs26 d’octubre del 2018, a les 20:46

    Lluna sola,
    el dol t'envolta
    i els ulls et ploren
    quan travesses el glaç.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)