. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 16 d’octubre del 2018

Plor de pluja








Plora per mi 
vaig pregar a la pluja.
I ella obeïa.

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 d’octubre del 2018, a les 23:21

    Una bona aliada, la pluja... quan es tracta de plorar...

    ResponElimina
  2. Galionar17 d’octubre del 2018, a les 16:03

    Amb aquest bell haiku m'has recordat un fragment del meu Cant de Crepuscle:

    A contrallum,
    l’abstracció és tan subjectiva que, en el plor,
    ningú sap si la pluja amara els vidres
    o són llàgrimes que brollen, insurrectes…

    De fet, potser cantem una mateixa cosa...
    Una abraçada, Novesflors!

    ResponElimina
  3. M. Roser17 d’octubre del 2018, a les 20:06

    Sempre va bé tenir alguna cosa com la pluja, que ens acompanyi, quan alguna tristesa ens nega la vista i el cor ens fa mal...
    Bon vespre, Novesflors.

    ResponElimina
  4. Pere19 d’octubre del 2018, a les 18:37

    La pluja fa camins d'aigua a la pell, però quan plores ... corriolets de sal a les galtes.

    Bona tarda Novesflors

    ResponElimina
  5. xavier pujol21 d’octubre del 2018, a les 21:07

    Llisca la llàgrima.
    Galta avall corre el rímel
    per solcs de plors.

    ResponElimina
  6. Teresa Duch24 d’octubre del 2018, a les 17:32

    Ai, ai, ai, massa representacions de plors té la pluja, que plora amb tanta desmesura!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)