. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La veu de Montserrat
Toc de campanes
l'alba ve a despertar-me
Guardo el meu somni:
ResponEliminaAquest toc de campanes,
a la Muntanya.
Ja l'esperava
ResponEliminael primer foc de l'alba.
Reneix la vida.
Gràcies, Novesflors! M'enduré els vostres haikus al meu blog així que disposi novament de temps per respirar!
Que bonic despertar-se a Montserrat a trenc d'alba, amb el so de les campanes i escoltant el refilets d'alguns ocells matiners...
ResponEliminaPetonets a totes dues.
A les altures
ResponEliminaocellets i campanes
i el cant dels monjos.
Clares com l'alba, les campanes de bronze banyen les roques.
ResponEliminaUna abraçada.
preciós.....m'han vingut moltes ganes d'anar-hi a Montserrat
ResponElimina