. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 29 de maig del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) III





Un cel a claps
és com l'espill del mar.
Núvols i escuma.
L'amor que a l'horitzó
reneix d'un blanc de lluna.

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


Reneix d'un blanc de lluna
l'amor endormiscat.
Entra la mar
i el cel li va a l'encontre
ran de finestra.

6 comentaris:

  1. Ran de finestra veus coses precioses... inspiradores.

    ResponElimina
  2. Que bells tots tres diàlegs amb la lluna, Novesflors.

    ResponElimina
  3. El mar ple d'ones d'escuma blanca i la lluna que si reflecteix, com en un mirall. Mar i lluna es retroben cada nit, com dos enamorats furtius i l'amor il·lumina la terra...
    Petonets, Novesflors.

    ResponElimina
  4. sublims diàlegs de rimes belles ....m'ha agraden !

    ResponElimina
  5. Nits màgiques de lluna plena! Hi alguna cosa més bonica que veure-la reflectida al mar?...

    ResponElimina
  6. Per escriure tan bellament com tu, Novesflors, cal tenir una finestra o un balcó per on hi entri el mar...

    ResponElimina