. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 13 de maig del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) II







Quin vent de foc
dalt dels turons agrests
de la memoria!
S'han encès, rost amunt,
els gavells del record.

Vicent Alonso, Albes d'enlloc




Els gavells del record
els he dut al corral.
L'esclat del dia
ha segrestat la clau
de la memòria.


4 comentaris:

  1. Carme Rosanas14 de maig del 2018, a les 16:34

    M'agrada molt aquesta imatge darrera, de l'esclat del dia. És molt certa i m'hi reconec.

    ResponElimina
  2. M. Roser14 de maig del 2018, a les 19:49

    No et preocupis, al cap vespre tornaràs a recuperar la clau i la memòria, és clar i a la nit podràs somniar records!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Galionar18 de maig del 2018, a les 17:03

    M'identifico més pel significat del teu poema, Novesflors! Segur que l'actitud que reflecteix és molt més saludable!

    ResponElimina
  4. Elfreelang20 de maig del 2018, a les 11:16

    impactants les imatges que duen els versos! m'agrada especialment els gavells del recod duts al corral .....

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)