Temps de flors o la bellesa transversal

Què és la bellesa?, em pregunte mentre recorde els carrers costeruts i la coentor a la planta dels peus de trepitjar tot el dia l'empedrat de pedres redones. Potser, al llarg del temps ha anat canviant la noció de bellesa, o no. Potser el que ha canviat és el que ens resulta atractiu, que no cal que sempre siga bell. Temps enrere, quan els ulls estaven acostumats a les meravelles del cinquecento, no els hauria resultat atractiu el pot de tomaca de Warhol. És clar, també és una qüestió del gust  de cadascú. Però, i si no parlem de les creacions artístiques? I si parlem de la Natura, per exemple? En això és més fàcil coincidir. A qui no li agrada contemplar un paisatge esplèndid? Doncs tot aquest calfament de cap m'ha vingut perquè em fa l'efecte que hi ha una noció de bellesa que és transversal, a totes les èpoques i a totes les persones, tant a nivell individual com col·lectiu. Oh, les flors! Mai no havia vist tantes flors bellíssimament disposades en una mateixa ciutat. Havia estat a Girona una volta, fa anys, però era al juliol, i enguany he tornat, però aquesta vegada en Temps de flors. De la ciutat recordava els banys àrabs, la casa de l'heura a la façana, la baixada al riu, el carrer amb les arcades, les escalinates imponents de la catedral... Però ara hi havia les flors. Quin goig per a la vista, i quina aroma! Vaig pensar, déumeuquantabellesa! I per la gentada que hi havia visitant les flors era una sensació de meravella  compartida. Per això em pregunte si hi ha una noció de bellesa que siga universal, que ens seduesca, que ens capture a tothom. Hi ha alguna persona a qui no agraden les flors? Si algú no està segur, l'encoratge que vaja a Girona al maig.