. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 5 de maig del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) I



                                                                                                          
No tingues por
de foradar el mur
d'hores tan lluny.  
Tot és ben dolç i nou 
al llenç encès dels dies.
         
                Vicent Alonso, Albes d'enlloc 



Al llenç encès dels dies
m'he retrobat de nou.
Qui fos ben sol!
Tanmateix soc ben lluna
i al seu si visc.

5 comentaris:

  1. Galionar6 de maig del 2018, a les 18:52

    Dialogues amb els Grans, Novesflors, i no te'n quedes pas al darrere! Per tal de retrobar-nos quan ens hem perdut, visca el sol, visca la lluna, visca el llenç dels dies i de les nits!

    ResponElimina
  2. M. Roser6 de maig del 2018, a les 19:41

    A mi també m'agrada ser lluna, però tu em guanyes, que vius en el seu si!!!
    Petonets de llum de lluna.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas7 de maig del 2018, a les 17:37

    És genial ser lluna!!!

    T'ha quedat un diàleg magnífic, novesflors.

    ResponElimina
  4. Olga Xirinacs7 de maig del 2018, a les 19:14

    Quan mirava el reflex de la lluna al mar, aquests dies enrere, el trobava inhòspit, no em donaria mai refugi per més que hi corregués darrere.
    El teu poema és amic de la lluna i espero que ella t'aculli i et vesteixi de plata.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog13 de maig del 2018, a les 17:54

    Preciós, Novesflors!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)