La nit es perd
al fons del teu esguard.
Verges d'oblit,
ja grifolen imatges
al celobert del somni!
Vicent Alonso, Albes d'enlloc
he vist un brot de llum.
Són els teus ulls
que encenen focs d'hivern
quan prop meu passes.
*********************************************************************************
DIUEN LA SEUA:
Quan prop meu passes,
tot el foc dels teus ulls,
el cor em crema.
El somni és una illa
en un mar de tempestes.
M. Roser
Els teus ulls, a l'hivern,
les nits de lluna blanca,
són el foc que m'escalfa l'ànima.
La llum de la teva mirada,
il·lumina els meus somnis.
Elfree
m'hi sumo
lluna de color
blanca estela
la mirada blanca
plena com els somnis
Xavier
Amb la teva llum
em pentino els cabells
blancs de nits insomnes,
mentre els grills
rinxolen la nit.
Quan prop meu passes,
ResponEliminatot el foc dels teus ulls,
el cor em crema.
El somni és una illa
en un mar de tempestes.
Quina delícia aquest diàleg, Novesflors! He trobat especialment commovedor el teu poema, perquè per alguna inusitada causa m'ha parlat...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM. Roser29 de juny de 2018 a les 20:50
ResponEliminaEls teus ulls, a l'hivern,
les nits de lluna blanca,
són el foc que m'escalfa l'ànima.
La llum de la teva mirada,
il·lumina els meus somnis.
Flors atemporals i fresques. Sempre pertinents. Abraçades.
ResponEliminam'hi sumo
ResponEliminalluna de color
blanca estela
la mirada blanca
plena com els somnis
Amb la teva llum
ResponEliminaem pentino els cabells
blancs de nits insomnes,
mentre els grills
rinxolen la nit.
Pot estar content el poeta. Ho brodeu amb les vostres rèpliques al seu poema. No m'hi sumo, que el conjunt perdria.
ResponElimina