. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 12 de juny del 2018

Blanc de lluna (diàlegs espill) IV


Vèncer els mots
mentre la nit s'ajup
a frec de llavis.
¿De quin deliri véns,
regalimant silenci?

Vicent Alonso, Albes d'enlloc


Regalimant silenci
vas arribar a mi.
On són els mots
que a poc a poc brollaren
a colps d'estima?

4 comentaris:

  1. M. Roser12 de juny del 2018, a les 19:58

    Els mots els ha guardat la lluna blanca, després regalimaran
    en silenci, en forma de paraules d'amor!
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas12 de juny del 2018, a les 23:37

    Deliciosos diàlegs espill! Magraden aquests finals en forma de pregunta.

    ResponElimina
  3. Galionar14 de juny del 2018, a les 16:31

    Bellesa pura, Novesflors! Diàlegs d'alt voltatge!

    ResponElimina
  4. xavier pujol16 de juny del 2018, a les 0:46

    Buscava la clau sota l'estora
    i he trobat uns mots
    que m'han obert
    la porta del teu cor.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)