Quan
em va dir que el seu marit inaugurava una exposició de fotografia vaig pensar... vaja, hauria preferit que fos de pintura (ell és pintor), però bé, hi vaig anar
de tota manera.
Les fotografies, totes en blanc i negre em van sorprendre
perquè no eren fotografies a l’ús, més aviat semblaven quadres. Fotografia
abstracta, ens va dir. Les obres exposades són una selecció de diversos projectes que ha realitzat.
Em
va semblar molt interessant.
La
imatge que encapçala aquest post correspon a una de les fotografies de l’exposició i és un
fragment d’una soca de palmera. L'altra imatge és ell, l'autor (Paco Fernández Ginés) i, si us fixeu bé, la fotografia que hi ha darrere d'ell, aquesta que té tres traços, com tres petits versos, forma part del projecte que ell anomena HAIKUS. Què us sembla?
Una
altra manera d’entendre la fotografia.
Tu ho has dit, una altra manera d'entendre la fotografia molt original, però igual que la pintura abstracta hi has d'entrar...A mi la primera m'agrada, però la segona no li sé veure el què. Per cert a mi la fotografia amb blanc i negra, m'agrada molt.
ResponEliminaBona vesprada.
És ben interessant el procés de fer les fotos. És nota que és pintor i que sap allà on vol anar parar.
ResponEliminaA mi també m'agrada el blanc i negre, però no unicament el blanc i negre, a vegades en exposicions exclusives de blanc i negre, trobo a faltar el color.
És ben enriquidor adonar-se de la multiplicitat de llenguatges que es poden emprar a l'hora de transmetre una visió poètica del món que ens envolta. Felicitats al teu amic artista!
ResponEliminaLa fotografia i la pintura (abstracta o clàssica) són germanes.
ResponEliminaEm sembla bé tota experimentació que expressi els sentiments de la persona; i més aquest autor, que primer sembla que crea el tema en el seu interior i després surt a fer els exteriors, com en una pel·lícula.
ResponElimina