Quan vaig començar a llegir-lo, aquest llibre, vaig pensar uf!, màgia, això no m'ho esperava, crec que no m'interessarà. Però ara que ja l'he acabat, no puc fer més que valorar-lo.
Hi trobareu, no solament màgia sinó una diversitat d'ingredients, com ara referències a la filosofia (i reflexions filosòfiques), a la ciència, a l'art, sobretot al surrealisme -escenes de la pel·lícula Un chien andalou, per exemple, quadres de Magritte..., etc.- i, en fi, referències culturals en general.
El llibre és una al·legoria del món actual, que esdevé una lúcida crítica social a la manera d'actuar injusta, perversa, violenta de la humanitat, on l'autor inclou situacions, fets, esdeveniments de tothom coneguts, per bé que en presentar-los dins un univers novel·lat on la màgia juga un paper essencial, ens crea un distanciament que ens permet observar-los des de fora, objectivar-los, prendre'n consciència per poder copsar, sense embulls, el despropòsit que la humanitat està portant a terme.
La màgia és un espai-temps amb una funció narrativa dinàmica, diria que gairebé és possible considerar-la un actant, que influeix, evoluciona, i té una complexitat pròpia d'un personatge (personatge-marc) redó.
A més, hi trobem diverses històries, a la manera de rondalles, dins la història central de la novel·la. Us en contaré una, d'aquestes històries, distribuïda en tres entrades, per no fer-ho massa llarg de llegir (i sense imatges perquè, malauradament, no sé pintar com l'amiga Carme).
A més, hi trobem diverses històries, a la manera de rondalles, dins la història central de la novel·la. Us en contaré una, d'aquestes històries, distribuïda en tres entrades, per no fer-ho massa llarg de llegir (i sense imatges perquè, malauradament, no sé pintar com l'amiga Carme).
No us avance res més, només us he deixat unes pinzellades de la novel·la, per si us abelleix llegir-la. Ja em direu.
Doncs, crec que em podria passar molt bé, com t'ha passat a tu, que d'entrada fa una mica de mandra, però si m'hi poso m'agradarà. Crec que m'arriscaré a provar-ho.
ResponEliminaHauries d'haver dit que no saps pintar com la Mari, ella sí que en sap. Jo, com dic sempre, només jugo...
Ja m'has fet venir ganes del conte. L'espero amb ganes.
me l'apunto ....gràcies!
ResponEliminaFantàstic que t'hagi agradat el llibre...Jo , de moment, en tinc un fotimer per llegir!!!
ResponEliminaPetonets.
Després de llegir la teva crònica agafen ganes d'atrevir-se amb el llibre, Novesflors, quasi amb la certesa que no ens deixarà indiferents. Gràcies!
ResponEliminaSi l'aconselles tu, deu ser un bon llibre. La portada ja és tota una història.
ResponEliminaDoncs si, semble un llibre interessant. Espero amb impaciència aquest conte que ens anuncies, crec que em decidirà a llegir el llibre, tot i que en tinc un munt de pendents.
ResponElimina