La mala sort

Però quan l'home ric i la seva família s'hi van instal·lar, van quedar empestats de mala sort. Es trencaven un peu per accident, queien a terra gerros preciosos, i sempre hi havia algú que estava malalt. Ningú dormia bé. El negoci de l'home ric no se'n ressentia perquè ell no treballava a casa, però la mala sort dels ocupants de la casa va portar la dona de l'home ric a trucar a una experta en els aspectes espirituals de les cases, i quan va saber que la casa havia estat permanentment sota un malefici de la mala fortuna, probablement fet per un geni amic de la gent formiga, va fer que l'home ric i tota la família i els seus mil i un lacais i els seus cent seixanta cotxes abandonessin la casa alta i es mudessin a una de les moltes residències més baixes que posseïen, cases construïdes amb materials ordinaris, i van viure feliços sempre més, fins i tot l'home ric, tot i que l'orgull ferit és la ferida de la qual costa més recuperar-se: una fractura en la dignitat i l'autoestima d'una persona és molt pitjor que un peu trencat, i triga molt més a curar-se.

(continuarà)