Pocs dies recorde com aquell. Darrer dia de vacances. El barret se'm va envolar i no el vaig voler recollir, penyora d'amor que deixava al bell mig de la platja davant els ulls de la mar. L'endemà vaig marxar amb el cor dividit. Si Oriol, el meu marit, em va trobar absent no em va dir res, ni aquell dia ni cap altre, i els nens, a més, reclamaven insistentment la meua atenció. Han passat dotze estius des d'aquelles vacances.
Ara, que hi som de passada, he volgut passejar fins a la platja. Oriol m'ha acompanyat. El barret ja no hi era, és clar. De camí, però, he pogut constatar que la teua casa encara serva la llum daurada d'aquella tarda d'or.
(Tot seguint el suggeriment d'Antaviana)
M´ha recordat "Els Ponts de Madison" aquesta breu història.
ResponEliminaPreciosa història d'amors... El cor dividit. M'agrada molt com ho dius.
ResponEliminaRomàntic i nostàlgic. Aquests amors impossibles són els que deixen mes empremta. Després hi ha qui torna buscant el temps perdut. Però ...
ResponEliminaBona nit Novesflors
Sabina diu en una cançó: "Al lugar donde has sido feliz no debieras tratar de volver". Mai saps què pots trobar.
ResponEliminaHo escrius tan bé...
ResponEliminaAmors que són bonics perquè són impossibles, perquè mai els vencerà la rutina ni la monotonia.
Molt bonica aquesta història...Quin ensurt si després de tants anys haguessis trobat el barret!!!
ResponEliminaPetonets.
Quina història tan preciosa, Novesflors! La llum daurada devia ser un reflex de la que encara romania encesa al seu cor..., des de feia dotze estius.
ResponEliminaAtractiva és la llum que ens espera en la distància: sembla que s'encengui per a nosaltres, promesa de bons moents.
EliminaBen retrobada, Noves Flors.
Jo que escric de"brocha gorda". Sempre que vinc et trobo tant afinada que em recrimino de no venir mes sovint a aprendre de TU.
ResponElimina