. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





diumenge, 11 de setembre del 2016

Cards


 Imatge: michilauke


Vora l'absència
la solitud amarga
fins les flors punxen.



(Dialogant amb Carme)

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas11 de setembre del 2016, a les 21:54

    Que bonics aquests cards!!!

    Que bé que vas "seguir" la idea del meu haiku!

    ResponElimina
  2. M. Roser12 de setembre del 2016, a les 12:54

    Un haiku molt bonic i la foto m'encanta amb el card a primer terme, després els prats verds i al fons les muntanyes emboirades de solitud, que contrasten amb la flor lila que amoroseix el paisatge...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Galionar13 de setembre del 2016, a les 16:26

    Em va agradar molt el haiku quan el vaig llegir a ca la Carme. Aquest agost, al Pirineu, hi havia molts cards semblants i moltes papallones que hi volaven. No sé com s'ho feien per no punxar-se...

    ResponElimina
  4. Teresa Duch14 de setembre del 2016, a les 21:28

    És ben veritat que quan patim l'absència, fins i tot una carícia ens fa mal.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:01

    Buscar -i trobar- la bellesa entre espines amoroseix l'absència.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)