Caravaggio (fragment)
La Poesia:
el tornavís dels mots,
inesgotable.
Records. L'Atzar. El Foc.
Niells del temps: les hores.
A doll el nou,
perquè el silenci muira!
Sons de llaüt
trenquen el ritme dolç
del temps, ran d'horabaixa.
Enfonse el rem
ben dins la mar dels dies.
Clivells avall,
la llum fereix el fons
obscur de la memòria.
Vicent Alonso
Ja em veig asseguda ala platja, a l'horabaixa, mentre escolto, portat pel remor de les ones, un concert de llaüt...
ResponEliminaPetonets.
És melangiós i molt bonic. T'hi trobes, com diu la M Roser.
ResponEliminaAquesta imatge, preciosa, de l'horabaixa que tens de fons de pantalla, va molt bé per imaginar i acompanyar aquest bonic so del llaüt.
ResponEliminaUna abraçada.
Un deliciós poema per intentar descriure què és la poesia per a l'autor. No es fa gens difícil compartir la seva visió.
ResponEliminaUna abraçada!
preciós!
ResponEliminaabraçades de tardor!
Un bell poema d'un autor que no coneixia.
ResponEliminaGràcies per compartir-lo!
L'he conegut només de llegir els primers versos.
ResponEliminaEl tinc a casa i el rellegeixo tot sovint.
L'has encertat.