Ningú no entén l'octubre
sense bolets, vull dir dels de
menjar, no pas dels altres,
tant si són rovellons com
cama-secs són bons tant per
collir com per menjar-se'ls.
El bosc és de tothom i és
generós, però no hi podem
fer qualsevol cosa, perquè
sigui puixant com volem tots
convé tractar-lo amb més
traça que força.
Si ho fem així, camins i
rierols, arbres i vent i ocells i
bestioles seran amics de tots,
i mantindrem el seu record
ben viu de nit i dia perquè
per sempre més a xics i a
grans ens facin una grata
companyia.
Miquel Martí i Pol
Preciós aquest octubre d'en Martí i Pol...Jo també vull ser amiga de boscos, bestioles, rierols...I vull que sempre em facin sempre companyia.
ResponEliminaPetonets.
Quanta raó!
ResponEliminaNo he estat mai d'anar a collir bolets però m'encanta passejar-me pels boscos i sentir-ne la flaire. I aquesta humitat tan tardoral que fa venir ganes de menjar bolets i castanyes!
ResponEliminaPreciós poema de Martí i Pol, gràcies!
Petons.
No coneixia aquest poema de Martí i Pol, i m'agrada com ens transporta pels camins de muntanya en aquest mes tardorenc. Realment, quasi se'n pot sentir l'olor!
ResponEliminaSet amics de la natura és una de les millors cosesque ens pot passar... Visca la tardor!!!
ResponEliminajo tampoc coneixia aquest poema , en Martí pol en té per cada ocasió, tant per les grans com les petites
ResponEliminaSubscric el desig de Martí i Pol, que suposo que també deu ser el teu. Ara hi ha més consciència de mantenir la natura. Tot i amb això, al terme del meu poble que és generós en bolets, encara hi venen gent a buscar-ne que destrossen el sol sense cap mirament. A vegades fins al cap de tres anys no hi tornen a sortir bolets.
ResponElimina