. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dijous, 8 d’octubre del 2015

Sòl






En constant retorn l'instant existeix
breu com una mar de sucre rosat.
Quin solatge fèrtil fa florir les pedres!

8 comentaris:

  1. Estranger8 d’octubre del 2015, a les 22:18


    Aquest instant fa segles que dura. L´aurora, amb els seus dits de rosa...deia ja Homer. Mai es fa vell, un instant.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 d’octubre del 2015, a les 22:35

    L'instant efímer i etern...

    ResponElimina
  3. M. Roser9 d’octubre del 2015, a les 19:45

    Preciós Novesflors, aquest solatge fèrtil fet de somnis, fa florir les pedres i ens regala aquest mar rosat i ensucrat...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog9 d’octubre del 2015, a les 23:20

    Un instant. La vida plena. Ni passat ni futur. Ara.

    ResponElimina
  5. Galionar10 d’octubre del 2015, a les 12:00

    Instants com aquest fan estimar la Vida.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs11 d’octubre del 2015, a les 10:14

    Són els teus ulls dolços,
    és el teu pensament clar,
    que fa florir les pedres.

    ResponElimina
  7. Elfreelang11 d’octubre del 2015, a les 13:20

    florir les pedres fins i tot és possible ! una poesia gratificant!

    ResponElimina
  8. Jordi Dorca13 d’octubre del 2015, a les 17:37

    aquest m'agradarà de llegir-lo en públic,
    fèrtil instant

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)