. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimarts, 20 d’octubre del 2015

Arbres daurats


 Imatge: Carles Salom




Pessic de l'ànima.
Pel pa d'or del brancatge
s'esvara el sol.



8 comentaris:


  1. Claror i obaga fronda en silent diàleg.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Fidel retorna
    l'or a cada brancatge.
    I el cor als ulls.

    ResponElimina
  3. Un haikú preciós per a una imatge també molt bella.
    I he après el verb "esvarar-se" (esmunyir-se), que no coneixia.
    Abraçades!

    ResponElimina
  4. Reflexos d'or
    en les fulles dels arbres.
    Temps de tardor.

    ResponElimina
  5. Or a les fulles,
    que la tardor ens regala.
    Temps de nostàlgies.

    Petonets.

    ResponElimina
  6. Caram, quines fineses, tant el post com les respostes.
    Ves-te fent un bon bagatge de preciositats, perquè quan sigui mooolt gran el trobis fresc com la primera vegada.

    ResponElimina
  7. D'or i safrà
    colors de tardor. I al vent
    fulles que dansen.

    ResponElimina