Imatge: Matthias Wietz
Òmplic la mar de flors i de paraules
les flors, de pensaments
els pensaments, d'onades
avui com cada dia
avui quan cau la nit
i vaga el seu silenci entre les ones
el silenci profund, omnipresent
ara va ara ve
em retorna remors d'inquietuds
de soledats que suren i es dispersen
i al ritme del retorn eixamplen l'aigua.
S'hi perden els teus ulls de vidre verd.
En la tempesta cavalca desbocat el gris rotund
com si el blau no existís
i demà torna el blau
ara és blau
i és de dia
i la mar ha eixamplat la pensada.
(Itineràncies poètiques maig 2014 )
Potser per això la mar és tan bella, Novesflors, perquè en ella hi suren els teus pensaments...
ResponEliminaUna abraçada!
la poesia ens transporta sempre .....quin bonic mar de pensaments
ResponEliminaPreciós poema...Quan miri el mar intentaré buscar els teus pensaments entre flors i escuma blanca...
ResponEliminaI la foto, espectacular!
Petonets.
Exquisit poema, Novesflors! Com tots els teus.
ResponEliminaSort que demà torna el blau, Novesflors, però no et pensis, aquest gris ple de vaivè també m'agrada.
ResponEliminaM'agradaria llegir aquest poema o potser el del Pont d'Antaviana, o tots dos, a Torelló. A la lectura de poemes que ha organitzar en Jordi Dorca.
ResponEliminaDes del teu comentari a ca l'Helena, que ho vaig pensar. Si no et sap greu. Gràcies!
Em fa molta il·lusió, Carme. Moltíssimes gràcies per pensar en mi.
ResponElimina