Alexey Slusar
Dolça amigueta juguem a fet,
o a corretgeta o a bell indret.
Dolça amigueta no tinguis por:
ni he d'allunyar-me ni en cap racó
fer-te malícies o bé el distret
si acàs et cremes o ets a l'indret
on he amagada la teva flor:
si tu ets manyaga, jo seré bo.
Dolça amigueta tornem al joc,
la teva escala farà de toc.
Si tu m'atrapes no et besaré,
si jo t'atrapo perdonaré
que no m'estimis. Ja em somriuràs.
Si et cau la trena jo et faré el llaç.
Joan Salvat-Papasseit
Sempre bonics els jocs d'amor i molt més de la mà de Joan Salvat Papasseit!
ResponEliminaGràcies, Noves Flors. M'alegro de llegir-te.
Que bonic l'amor com el cantaven els poetes, anys ha...! El sentiment és universal, però la manera de descriure'l ha canviat força. Aquest poema és un regal per als sentits.
ResponEliminaUna abraçada!
ResponEliminaAquest llaç em sona...
Deliciós!
ResponEliminaSalvat Papasseit té una manera tan personal de fer els poemes d'amor, plens d'un erotisme tendre, delicat, amorós!
No coneixia aquest poema, molt de l'estil d'aquest poeta...El dibuix i va que ni pintat...
ResponEliminaPetonets.
en Salvat-Papasseit un dels meus poetes preferits ....dolç i murri a la vegada!
ResponElimina