. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dissabte, 2 de febrer del 2013

Diverses són les parles i diversos els homes

  
 ANY ESPRIU



 
 Fotografia: Antoni Zaragozi



                              XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

Salvador Espriu, La pell de brau



Pau Casals, El cant dels ocells

11 comentaris:

  1. fanal blau2 de febrer del 2013, a les 20:44

    Mai me'n cansaré d'escoltar El cant dels ocells d'en Pau Casals. Sempre desperta una emoció, sempre arriba com si fos una gran troballa.
    Que bé que aquest tretze ens permetrà acostar-nos de nou a Espriu. Ens caldrà.
    Bon cap de setmana, novesflors.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas2 de febrer del 2013, a les 23:01

    Recordarem Espriu un cop i un altre... amb el mateix plaer de retrobar-lo cada cop.

    I Pau Casals, plaer afegit!

    ResponElimina
  3. Joan Guasch3 de febrer del 2013, a les 0:06

    Així sia!

    ResponElimina
  4. Elfreelang3 de febrer del 2013, a les 12:12

    encertadíssims versos! el cant dels ocells esborrona ! gràcies! bon diumenge ventós i millor setmna vinent!

    ResponElimina
  5. Olga Xirinacs3 de febrer del 2013, a les 13:21

    Comparteixo el poema. Convé llegir Espriu perquè així els cervells s'afinen: són poemes que van més enllà de la simple descripció més o menys ensucrada.
    Salutacions des de mar.

    ResponElimina
  6. Dafne3 de febrer del 2013, a les 14:16

    Meravelloses paraules, plenes d'actualitat!!! Gran Espriu, grans els catalans que encara seguim lluitant per ser lliures!!!

    ResponElimina
  7. Galionar3 de febrer del 2013, a les 15:22

    Que gran, Espriu! En poemes com aquest és on es posa de manifest la magnificència d'aquest home!
    I el Cant dels Ocells, un altre plaer que no té preu.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Eduard5 de febrer del 2013, a les 18:31

    Crec que Espriu va ser conscient en aquest poema -o pres de la rara intuïció dels poetes, tal vegada- del misteri de la unitat i la diversitat. Tot sovint sentim a parlar de la unitat com a arma ofensiva, lluny d'entendre que cadascú ha de cercar en el profund del seu si diferenciat, en la seva pròpia parla, en el seu íntim parany orella endins, la consciència que realment fa universal el sentiment (convinguem a dir-li amor).

    ResponElimina
  9. Judit6 de febrer del 2013, a les 1:23

    Les paraules d'Espriu, sempre bentrobades!

    ResponElimina
  10. Josep7 de febrer del 2013, a les 21:25

    Paraules majors. Un gran clàssic ben vigent.

    ResponElimina
  11. GLÒRIA27 de febrer del 2013, a les 1:03

    Espriu, banda sonora discreta però insistent. Pensem amb ell, llegim-lo i no perdem els mots.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)