Calèndules per a un dissabte de Carnestoltes. Ens calen flors.
Saps?
Em fa goig la paraula.
Plantant-ne i transplantant-ne
han corregut els anys
s'han refet les dreceres
i s'han esdevingut inundacions i tot.
Quan tot ha estat negat
fins els mots s'ofegaven
però ella, la paraula,
pertinaç, obstinada
deixava una llavor
ara ací
demà ací i allà
i he anat cuidant-les
i destrossant-les
empenyent les penoses al racó de l'oblit
que mai s'oblida
i adobant-ne unes quantes
-les que exhalen estima.
Sóc una jardinera sense jardí,
amb quatre cossiols il·lusionats
bastesc el pati
de la serenitat i les calèndules.
(Roda poètica octubre 2012)
un poema i unes calèndules precioses! gràcies ---ens calen flors! novesflors!
ResponEliminaM'agraden els 4 últims versos. I les calèndules, i les calendes... Tot, vaja!!
ResponEliminaM'encanten les calèndules, aquí en diem boixacs...
ResponEliminaJardinera sense jardí, jardinera de mots...
Cal regar amb paraules
ResponEliminala nit de carnestoltes
mots nets i brillants
plens de disbauxa
com les teves ... calèndules.
Bona nit Novesflors.
Sí, Novesflors, fan goig les teves paraules. Han salvat i t'han salvat. No t'ha calgut un jardí per bastir un entorn de serenitat i clèndules; amb quatre cossiols n'has tingut prou. Has sabut fer-les créixer fins a ser capaces de poder materialitzar el prodigi de la creació. I el món, amb elles, és una mica més bonic.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Si, preciosa, ens fan falta flors, i veritats, i empatia, i companyia i...estem desencisats, oi?
ResponEliminaPetons!
M´agrada molt, jardinera sense jardí. Ahir llegia una frase que deia que no hem de percaçar papallones sinó crear el "jardí" ideal per a què elles vinguin a nosaltres. Tan li fa un cossiol com un parc, si sabem crear-lo.
ResponEliminaAi! Jo la caléndula la faig servir per a Tot , en infusió cura els mals de panxa i mata els cucs de la canalla, per a la pell va d'allò millor i veig que lligada a un poema queda d'llò mes preciosa , mira que en saps he?? punyetera!
ResponEliminaBellíssimes flors, i profitoses, que serveixen per escriure poemes, per menjar i també per guarir, com bé diu Miquel Àngel.
ResponEliminaFelices floracions.
Ets una bona jardinera conreant calèndules i paraules bellíssimes.
ResponEliminaEn saps molt, Novesflors!
Com cantava en Llach, cal que neixin flors a cada instant.
ResponEliminaLa mama els hi diu clavells de moro. I ara que ho dic, no sé perquè. Ho hauré de buscar.
ResponEliminaSí, sí, tenen moltes propietats curatives, a part, d'alegrar la vista i l'ànim!
Bonic poema =:)
Les flors i les paraules tracen una bellesa exquisida!!!
ResponEliminaMagnífiques calèndules, poèticament il·luminades.
ResponEliminaJardinera sense jardí, conreadora de paraules amb llavors de poemes.
ResponEliminala calèndula és una bella flor i una bella paraula.