Frans Wesselman
Ha vist la gent que escriu i com diposita
rere cada mot que vessa sobre el paper
l'emoció física que l'acompanya, que la motiva
tristor
joia
dolor
passió...
textos que llegeixes
i et toquen
et toquen a dintre
en aquella cicatriu que reconeix com a pròpia
la salabror dels versos.
Josep Manel Vidal (Text complet ací)
(A Josep Manel amb admiració i, si cal, amb disculpes per estrafer la seua poesia)
És ben bé així, m'ha agradat molt!
ResponEliminaEm penso que no està pas estrafeta. És potser el rovell del text d´on surt, que per cert, està molt bé. El quadre de la foto és molt suggeridor també.
ResponElimina:) Amb admiració també!
ResponEliminaMolt bona aquesta imatge representant "l'emoció que acompanya a l'escriptor"...Per això desprès, nosaltres els lectors, ho gaudim tant!!
ResponEliminaBon cap de setmana!!
Una abraçada.
Bonic i profund. M'ha admirat l'experimentació a partir de l'altre text.
ResponEliminaEmoció compartida, sens dubte
ResponEliminasalut i mots
Comparteixo també l'admiració. I crec que has trobat una imatge d'allò més adequada per al text.
ResponEliminaUna abraçada!
Fa dos dies que intento fer un comentari a aquest text i al missatge que em transmet. Però tinc tantes coses per dir-te que l'emoció física d'escriure-les em bloqueja i no sóc capaç d'expressar-me.
ResponEliminaVa de debò ...
Bon dia Novesflors :)
Preciós!
ResponEliminaPuc copsar l'emoció en els teus versos, aquesta emoció que comparteixo.
Fa dies que intento fer un poema parlant d'aquesta sensació, d'aquest plaer/necessitat d'escriure, i no me'n surto...
De vegades, en determinats moments, crec que les lletres cobren vida gràcies a aquesta emoció que brolla des del cor, i esdevé el so de tot allò que ens fa plorar.
ResponElimina