"Enfin il fut devant le Ver Meer,
qu'il se rappelait plus éclatant, plus différent de tout ce qu'il
connaissait, mais où, grâce à l'article du critique, il remarqua pour la
première fois des petits personnages en bleu, que le sable était rose,
et enfin la précieuse matière du tout petit pan de mur jaune. Ses
étourdissements augmentaient ; il attachait son regard, comme un
enfant à un papillon jaune qu'il veut saisir, au précieux petit pan de
mur. « C'est ainsi que j'aurais dû écrire, disait-il. "
Marcel Proust, À la recherche du temps perdu
No puc veure però
la papallona groga volant vers les estrelles
i cerque les paraules, no cregueu
i les enllace
i les escric al full
però el full no és de paper
és un full de tristesa.
Altres moments els estels m'esclataven
a dintre i al paper
i eren com una pluja de vidre inofensiu
com un ritme imperiós que a cors em seduïa.
Vivim el nostre temps colgats de decepció
de cansament profund
engolits pel desànim sota un aire pesant
només un fil de seda roig com la lluna roja
ens manté units als somnis.
Només un fil de seda.
És el fil que tallarà la Balenguera un dia o altre i que inútilment intentarem retenir.
ResponElimina*
Pel que fa a l'hiperònim, a la natura hi ha profusió d'elements femenins, i no ens en fem qüestió: pedra, gavina, abella, vespa, pera, herba, Terra, terra, Lluna, mosca, orella, sang...
Només un fil de seda tant finet...
ResponEliminaque a vegades ja no aguanta els somnis...
M'has fet buscar la paraula "pan" que no sabia o no recordava.
M'agrada especialment aquest bocí de poema i no saps com enyoro aquests altres moments:
Altres moments els estels m'esclataven
a dintre i al paper
i eren com una pluja de vidre inofensiu
com un ritme imperiós que a cors em seduïa.
M'agafo al fil de seda i a aquests versos tan bells i profunds, novesflors.
ResponElimina"A la recerca del temps perdut" estira sempre el fil de la nostàlgia que duc enllaçat al cor; va sr el Sr. Planells qui em va introduir en l'obra de Proust i squi em va fer estimar aquests llibres.
ResponEliminaEl teu poema, aplec de deliciosos versos de desesperança, també m'ha commogut profundament i m'hi puc emmirallar sense gaire esforç.
Felicitats i una forta abraçada!
Bonic poema! Malauradament el primer no tenc gens de nivell de francès així que no l'he entès sencer. Tampoc he llegit aquesta gran obra de Proust. La pintura preciosa, suggerent ;)
ResponEliminaFloretes...
ResponEliminaSembla fet per a mi...
Anirem teixint el fil, i potser, qui sap, un dia d'aquests en tinguem un preciós mocador per lluir a la primavera!
Una abraçada, ben gran i ben forta!
Un fil de seda, subtil i poderós, ens lliga als somnis...
ResponEliminaMagistral!
Si m'esclatessin els estels sobre el paper, t'escriuria meravelles ... com els teus versos.
ResponEliminaPerò mentre he de cuidar amb cura d'aquest fil de fina seda que m'uneix al món dels somnis per no perdre'ls.
Bona tarda Novesflors.
Escrius amb fulls de tristesa... Semblaria que estàs definint un bocí de xarxa per on volen els teus versos i es plasmen a les pantalles dels ordinadors d'arreu. I duen també el bri d'espeança, el color vermell de la passió, la sesosa textura del fil fràgil que ens uneix.
ResponEliminaBellíssim poema, Novesflors que acompanya molt bé el text de Proust. De qui és la pintura?
ResponEliminaSalutacions!
No sé de qui és la pintura, Glòria, per això no ho he posat, circula per la xarxa sense altra referència.
ResponEliminaNomés et puc dir que m'ha agradat molt aquest poema. I sí, potser només és un fil, però és de seda, i roig com la lluna roja. Que bonic!
ResponEliminaVinc del post de dalt i m´ha semblat entrar en un altre estadi de placidesa, m´agafo també al fil de seda i me l'embolico al canyell, seguint el camí de les paraules.
ResponElimina