Dies vindran que em volen els pètals de les mans
potser et colliran amb destre virtuosisme
jo colliré el silenci a grapats, a manolls
i et miraré allunyar-te sota el ple de la lluna
una lluna callada, esquàlida, prudent
mentre, tu ja riuràs i riuran altres llunes
i el cel i tot riurà com si mai no fes fred
jo ompliré de paraules coves, cabassos, coves
cap al corrent del riu, coves plens de paraules
fins que la mar sencera esdevinga ressò.
Vindran pètals silents voleiant entre els dies.
(Roda poètica febrer 2012)
Fer del silenci paraules amb aquest ramell d´imatges és la sensibilitat elevada a la màxima potència.
ResponEliminaPreciós tot.
collir el silenci a grapats.. mentre tot riurà com si no fes fred..
ResponEliminadelicat i d'una sensibilitat exquisita..
he vist el teu coment a casa meva.. l'altre dia vaig mirar la rosa, no em vaig deturar en el video.. ja veus..si ho hagués fet no l'hagués repetit inutilment:) ptnts.
ressò silent un brillant oxímoron! bon poema! m'ha agradat molt!
ResponEliminaQuan les paraules són un luxe i jo te'n dono gràcies.
ResponEliminaHi ha paraules com aquestes que fan parlar el silenci!
ResponEliminaSona molt bé, aquest silenci!
ResponEliminaAquest ressó del teu ressó m'ha vingut molt bé!
ResponEliminaAvui, sota el ple de la lluna, sento el ressó de les teves paraules emmirallades en el mar dels sentiments.
ResponEliminaGràcies per regalar-nos una estona tan deliciosa amb els teus versos!
Ostres novesflors, que xulo escriure així!
ResponEliminaVeig que has canviat una mica el format de la teva pàgina, i quantes coses hi ha!!! Quina preciositat, tot plegat i quina feinada!
Felicitats per aquesta creativitat!!!
No diem res, guardem silenci
ResponEliminaNo fos cas que ens perdéssim el so dels pètals silents...