. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Tertúlia (VIII)
Joan Miró
La realitat oculta de les coses i de la vida només pot ser desxifrada, aproximadament, amb l'ajut de l'obra d'art, encara que sigui incomprensible.
Mirem de sobreviure al caos amb l'ordre de l'art.
Jaume Cabré,
Jo confesso
A vegades, no pas sempre, davant d'una obra d'art, ens passa aquesta sensació fugissera, que estem desxifrant alguna cos a important... a vegades, no ps s empre, se'ns queda un moment l'ànim o el cor en suspens, com si realment estiguéssim a punt de descobrir-ho... finalment sovint veiem que seguim sense entendre gran cosa.
ResponEliminaPotser sí és un intent de supervivència... tota mena de creació, tota mena d'expressió que ens surt de dins, sigui o no sigui art. Intentem sobreviure, expressant-nos d'una determinada manera. Si ho aconseguim o no, això ja és una altra cosa... :)
O provem de sobreviure a l'ordre amb el caos de l'art..
ResponEliminaque així sigui
Doncs jo veient certes obres d'art contemporani crec endinsar-me més en el caos i la confusió que en un cert ordre universal. Però bé, ja es diu que a l'univers tot tendeix al desordre... així que potser només es plasma aquest ordre desordenat universal.
ResponEliminaEm sap greu però discrepo totalment. Això no és més que un conjunt de paraules ben trenades ... però no diu res.
ResponEliminaAra entenc perquè em costa tant acabar de llegir aquest llibre "Jo confesso".
Bona tarda de tertúlia Novesflors :)
Baudelaire (i els simbolistes en general) també considerava que les coses no són simplement tal com les veiem, que hi ha un cert caos, un cert misteri difícil d'explicar i només el poeta pot ordenar aquest caos i descobrir les correspondències adequades mitjançant, per exemple, els símbols o la sinestèsia. Què en penseu, d'això?
ResponEliminaPenso que Baudelaire carrega molta responsabilitat als poetes. Trobo una mica difícil que ningú pugui ordenar aquest caos, Novesflors, sigui poeta, físic o filòsof, perquè al capdavall només seran percepcions, interpretacions, punts de vista d'un ésser humà davant el pensamet abstracte. I de vegades ens passem la vida sencera intentant desxifrar realitats que de tan ocultes ni ho semblen, de realitats.
ResponEliminaSí que fan sentit aquestes paraules del "Jo confesso". Són una reflexió més sobre l'art. El llenguatge, la literatura, l'art... són intents d'ordenar el caos i donar-li un sentit que transcendeixi. De vegades ens hi apropem, però mai el podem posseir.
ResponEliminai jo que no veig en Cabrer res especial? És hàbil construïnt diàlegs, molt hàbil però les seves frases em deixen indiferent. No s'hi pot fer més.
ResponEliminaUn petó Novesflors!
M'agrada molt, s'escau al meu bloc!
ResponEliminaM'encanta l'art, ara el contemporani a pics sembla caòtic, incomprensible. Cal estudiar-lo, entendre'l, sentir-lo, estar oberts. No sempre és fàcil.
ResponEliminasi em permets capgiro i em quedo amb l'art del caos!
ResponEliminaFloretes! Si t'agrada Joan Miró, et convido al meu poble el cap de setmana del 16 i 17 de juny. Fan la festa mironiana i els carrers es converteixen en un museu en moviment!
ResponEliminaL'art és com una finestra oberta, fa respirar l'ànima!