. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm

Corb




Mascarar: embrutar de mascara.
Mascara: polsim negre, especialment de carbó, de què es cobreixen les xemeneies, els sòls dels atuells de cuina, etc.; taca produïda amb aquest polsim.



Gralla





El corb li diu a la gralla: 
-Fes-te arrere no em mascares

I la gralla li contesta: 
-Més valdria que callares



Aquest "refrany" el recorde des de sempre en boca de la meua mare. 

Seguint la convocatòria aPARAULA'm, apadrine la paraula MASCARAR, perquè la deia la meua mare i fa molts anys que no l'escolte ni per ci ni per lla. Per salvar-la de l'oblit. Hem de salvar les paraules. Les nostres. Per ventura les paraules no ens salven, a nosaltres, moltes vegades? Per això, doncs. I perquè són nostres. 

19 comentaris:

  1. I tant que moltes vegades ens salven les paraules!
    I nosaltres tenim el deure de salvar-les de l'oblit...
    Una abraçada, novesflors!

    ResponElimina
  2. Aquesta paraula es deia molt aqui a l'Empordà, per exemple: "Ja t'has emmascarat remenant la llenya de l'estufa" o bé "No toquis la xemeneia que el sutge mascara"
    Bé, has ressuscitat una paraula que cada vegada s'utilitza menys i això està molt bé.

    Bona nit Novesflors.

    ResponElimina
  3. Les paraules ens salven, quanta raó, és molt bonic que sigui recíproc i que junts en poguem rescatar algunes com aquesta teva. M'agrada "mascarar", com en Pere, a casa en diem emmascarar, que deu ser una variant més col·loquial. Molt bon dia de les paraules ;)

    ResponElimina
  4. Som nosaltres els qui hem de vetllar perquè les paraules no caiguin en l'oblit, i si no les sentim, fem que sonin!!!

    ResponElimina
  5. És excel·lent. M'agrada moltíssim. I ben reblat pel refrany!

    ResponElimina
  6. I tant, Novesflors, que les paraules ens salven, de vegades!
    Nosaltres encara emprem "emmascarar", que equivaldria a la vostra "mascarar".
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. no la coneixia, m'agrada i la faré servir!
    quin gust trobr paraules desconegudes i salvar-les de l'anonimat..
    una abraçadeta!

    ResponElimina
  8. Les paraules ens salven, sí! Des d'ara a fer servir Mascarar.

    ResponElimina
  9. El sutje mascara també i les cassoles al foc queden mascarades...es diu poc però jo també la recordo. Les hem de rescatar de l'oblit :)

    ResponElimina
  10. si salvem una paraula, ens salvem una mica nosaltres. Segur!
    I un xic de la nostra història, i el que som i que no ens deixem arrabassar.

    M'agrada molt aquesta paraula.!!
    Petonet :¬)*

    ResponElimina
  11. Aquesta paraula la vaig sentir per primera vegada a Llíria i ara, després de molts anys, la llegeixo i de sobte un munt de sabors, d'olors i de petons mascarats em besen la memòria.

    ResponElimina
  12. Aquí, en alguns llocs, del polsim negre de carbó en diem "sutge" però, està clar: el sutge emmascara.
    Salvem les paraules!

    ResponElimina
  13. Ooh, és preciós. M'encanta el refrany, no l'havia sentit mai. Clar que si no havia sentit utilitzar aquesta paraula en aquest sentit, doncs és clar que en el meu territori habitual no s'utilitza.

    M'encanta el post, les fotos, com ho has escrit, m'agrada tot. M'has emocionat. Ens has explicat molt més que una paraula. Ens has fet arribar l'emoció de recordar i com una única paraula ens pot dur un torrent de records i sensacions molt càlides.

    Preciós.

    Una abraçada molt i molt tendra.

    ResponElimina
  14. A mi només m'agraden les màscares per carnestoltes, i dins les arts plàstiques o creatives.

    Bon dia, Novesflors.

    ResponElimina
  15. tens molta raó salvem els mots de la nostra llengua i la nostra vida... igual que ens salvem a nosaltres ,
    mascara'm mascarat-t encara que sentis de lluny algú que et renya perquè haurà de fregar fort les mascares de la roba.....

    ResponElimina
  16. Excusa'm Novesflors, he posat l'accent massa ràpid, allò de la visualització imaginada!

    Sense accent me l'apunto.

    Petons

    ResponElimina
  17. Jo l'he sentit, la paraula emmascarar, no sé en quin context.

    ResponElimina
  18. Ja sé: "sol de febrer, emmascara com un carboner".

    ResponElimina
  19. La meva mare em deia: Sempre et veuràs mascarada pel cul d´una "paiella".
    Això venia a dir alguna cosa així com que qui malparla de tu no veu els propis defectes. Com allò de qui veu la palla en ull aliè no veu la biga en l´ull propi.

    També m´ha agradat el refrany, no el coneixia.

    ResponElimina