Fotografia deFanal blau
Han florejat els lliris dins la negror del tempsla nit és ben de nit
el dia un vel de cendra i el camí resta ocult
celat entre basardes.
Però jo us dic i em dic i esprem la voluntat.
No hem de témer la vida
desarrelem la por
l'alè de poesia fecunda les paraules
amb potents crits de blau.
Amb els colors del mar tenyirem la foscor.
(Roda poètica febrer 2012)
M'imagino el crit blau, i el sento oxigenat i ple de vida.
ResponEliminaUn poema i una fotografia amb perfecte equilibri.
Un poema perfecte per a temps de crisi, tant si es tracta de la social i col·lectiva com si fa referència a alguna crisi més íntima i particular. Una invitació a no deixar-nos véncer per la desesperança. Sí, el teu poema avui dissipa la cendra.
ResponEliminaUna abraçada!
M'encanten els crits de blau, que són capaços de tenyir la foscor de color de mar.
ResponEliminaGràcies per recordar-lo...
Bona nit i bona setmana, xiqueta!
"No hem de témer la vida", dius i ho encertes, però de vegades ... costa tant.
ResponEliminaVersos potents, que donen ànims.
Bona nit Novesflors.
Bravo, Novesflors! Que el teu cant es faci cert en tots nosaltres.
ResponEliminaM'agrada la idea d'aquest crit blau que ho tenyeix tot de mar. Felicitats, és un poema molt bell i ple d'esperança!!
ResponEliminaAla que bonic!!!precios ,profund intel·ligent !! veritable .un perfum de marina i blaus de Grècia. Avui m'enamoraré de TU . Una estoneta, me deixes?
ResponEliminaAQuest blau és un cant a l´esperança, com el que cada matí neix del mar.
ResponEliminaPreciós.
preciós...que es faci realitat!
ResponElimina