Quan ja no pugues més, i no albires cap llum,
I els peus et diguen prou…
Continua.
Si s‘ha fet ja de nit, i no veus el camí,
I inclús l‘òliba dorm…
Continua.
Si et fa por la foscor, i tems deixar enrere
Fills i dona, i llar…
Prossegueix.
Arribaràs, segur, en un indret plaent,
Que et pot calmar la set…
Prossegueix.
I encara que tots s‘hagen ja aturat, i coixeges
Al ritme de les llàgrimes…
Continuaràs.
I quan més sol et trobes, i necessites més
Amor que ningú…, el
Donaràs.
Lluís Roda, De l'ànima, ed. Bromera
Bell poema i encara més bella foto...
ResponEliminaI tresca que trescaràs! Hi ha alguna altra opció en aquesta vida que la de seguir, seguir i seguir i si caus, tornar a aixecar-te i seguir seguint?
ResponEliminaJo no la contemplo
És molt bonic i molt intens.
ResponEliminaI realment jo tampoc, com el porquet, contemplo cap altra opció, que aquesta, però que te l'expliquin amb aquesta força i amb aquest convenciment, a mi, m'agrada.
Intens, molt intens...!!
ResponEliminaSi però, de vegades costa tant tirar endavant ... dia a dia.
ResponEliminaBona nit Novesflors.
Una gran tria, Novesflors. És just el poema que el cor ens demana de llegir en segons quins moments vitals. D'acord que o et mors, o enfolleixes o continues caminant, i d'acord també que, malgrat tot, pot ser dificilíssim, tirar endavant.
ResponEliminaUna abraçada!
La foscor més fosca, té la seva flama, i quan el cos ho demana, sempre hi ha l'arbre que abraça amb la seva ombra... Continuar és viure, però sí qeu de vegades per continuar cal canviar de camí...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
no defallir té el seu premi sempre, com a mínim interiorment
ResponEliminaun poema així reconforta sempre.. cal que hi hagin molt poemes com aquest, molts sentiments així, moltes ganes de viure malgrat els entrebancs..
ResponEliminala imatge és preciosa!
quin plaer entrar a casa teva sempre, però avui especialment!
Caminar, seguir endavant i no defallir ens fa retrobar tot allò que en alguns moments pensavem haver perdut.
ResponEliminaSEGUIREM!!!
i si caus, aixeca't i torna a intentar el camí.
ResponEliminaÉs un bonic i trist poema. O no és trist?
La fotografia, insòlita.
De les pedres en neixen flors si hi ha voluntat de caminar, de donar i d´estimar.
ResponEliminaQuè bé saps triar les imatges!!...
ResponEliminaUn poema que acompanya i encoratja per seguir endavant sigui quin sigui el moment de la vida!!
Molt maco!!
Ha anat molt bé passar per aquí per començar el dia amb entusiasme...Gràcies!!
Bon cap de setmana.
Desconeixia el poema i el seu autor però m'ha encantat, de debò. Per les cirscumstàncies personals per les que estic passant sempre és d'agrair llegir coses com aquest poema :)
ResponElimina