. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 1 de juny del 2011

He somniat els somnis

Pablo Goldenberg




He somniat la pluja dansant per la carena
i el verd fosc de l’alzina tornant-se caramel.
He somniat els fills, els països, els somnis
-he somniat els somnis.
I el temps ja no era temps gasiu del bell instant.
Res no ens pertany
som usufructuaris de la vida i del temps
però tenim els somnis
el finestral dels somnis
l’únic gran paradís i perdurable.

10 comentaris:

  1. Que mai no els perdem, novesflors.
    Res no ens pertany, però els somnis són nostres!
    Una abraçada des de la meva finestra...

    ResponElimina
  2. res no ens pertany.. però, els somnis sempre hi seran..
    somniar els somnis, em recorda que la vida es sueño y los sueños sueños son..

    un poema preciós, el somniaré!:)

    ResponElimina
  3. És veritat que som usufructuaris de la nostra vida, del temps. Però fent un símil en termes legals m'atreveria a dir que en somiar creiem ser propietaris d'aquesta vida i el seu temps encara que realment no els tinguem ni els gaudim, és com tenir ... la nua propietat.
    Bé, tot això és un rotllo ... el que volia dir és que és un bonic poema.

    Bona nit Novesflors:)

    ResponElimina
  4. Tant de bo puguem seguir somiant, i com deia el de Verges, sense abaratir-los.

    Ara bé, de tant en tant, aniria bé que algun d'aquests somnis es tornés en quelcom més palpable, no?

    ResponElimina
  5. "...I el temps ja no era gasiu del bell instant..." Només per això, Novesflors, val la pena somniar els somnis. Per sort, res ni ningú podrà mai arrabatar-nos-els, ni tampoc la seva llibertat.
    El poema, digne d'una gran poeta amb una sensibilitat immensa.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. És del poc que ningú no ens pot prendre. Salut!

    ResponElimina
  7. És molt bonic el poema i a més a més ens recorda la força dels somnis, que els tenim i són ben lliures i nostres: l'únic gran paradís, efectivament!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Potser som el somni de la pols d'estrelles que forma els nostres cossos. Si hi penses amb els ulls tancats t'adones que tot és ú amb l'univers i els somnis són com les onades que van i vénen entre les galàxies.

    ResponElimina
  9. Ser usufructuari... quina sort poder-ho ser, o no!

    ResponElimina
  10. Somiar però desperts i veure clarament els jocs de la imaginació que ens dius en el teu bell poema. Ras i curt: Tenir somnis i veure'ls.

    ResponElimina