. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dilluns, 20 de juny del 2011

Vanitat

Fotografia: Cèlia



Cor d'ombra entre llum
la rosella envanida
cavil·la inquieta:
M'empolvaràs d'insuls groc
ara que lluesc roja?

11 comentaris:

  1. El porquet20 de juny del 2011, a les 10:36

    Si totes les lluites d'aquest món fossin pels colors que hauria de lluir la natura... mai hi hagués pau!

    ResponElimina
  2. Pere20 de juny del 2011, a les 11:16

    La rosella no podrà mantenir la puresa del seu color.
    D'aquests mestissatges, de vegades imprevisibles, sorgeixen tota mena de banderes de colors ...

    Bon dia Novesflors.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas20 de juny del 2011, a les 15:18

    :) M'ha fet gràcia això de l'insuls groc, ja és veu que és un punt de vista parcial i subjectiu d'aquesta rosella... :) I jo com sempre en un peu a cada banda.

    M'encanta el roig,
    m'encanta el groc.
    No us baralleu, si us plau

    ResponElimina
  4. PS20 de juny del 2011, a les 15:20

    El diàleg ja val la pena per si sol.
    El que no sap la rosella és que potser abans de veure eclipsat el seu roig, el vent se li haurà endut els pètals i quedarà despullada.Aquest és el preu de la vanitat.
    Bon dilluns!

    ResponElimina
  5. lolita lagarto20 de juny del 2011, a les 22:37

    si el roig se salpica de groc, la rosella serà iresistible... però, ella encara no ho sap..:)

    ResponElimina
  6. Anònim21 de juny del 2011, a les 13:31

    Roig i groc...combinació tan dolenta, però a la vegada tan bona...M'agraden els colors.

    ResponElimina
  7. Galionar22 de juny del 2011, a les 18:27

    En els versos de la teva rosella hi veig l'eterna lluita d'algunes persones, que confonen l'autoestima amb la vanitat.
    A mi també m'agrada més el vermell que el groc; no ho sé, a vosaltres...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. fanal blau22 de juny del 2011, a les 19:57

    És difícil que un color n'eclipsi un altre; sempre acaben per complementar-se.
    Bon vespre, novesflors!

    ResponElimina
  9. montse23 de juny del 2011, a les 0:13

    Potser no està envanida, la rosella...Potser simplement està satisfeta del seu color i no el vol canviar!!
    El comentari de Galionar mi ha fet pensar.

    ResponElimina
  10. GLÒRIA23 de juny del 2011, a les 0:37

    Mai no he trobat la rosella vanitosa però potser n'hi ha hagut alguna, ves per on.

    ResponElimina
  11. Teresa Bosch9 de juliol del 2011, a les 19:13

    M'agraden aquests poemes que amb tan poques paraules volen dir tantes coses. En la natura s'hi troben totes les metàfores de la vida.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)