A la recerca del títol

Quin títol posaries a aquest text?

Amable amiga i admirable senyora: Vós que sou tan gelosa com deliciosa, gelosa i deliciosa com a dona i com a escriptora només deliciosa, perquè de gelosia no en teniu de ningú, de fer-me la gràcia, tan graciosa com tot el que ve de vós, que fins el vostre nom és nom de la gràcia, de demanar-me una carta, crec que el millor que puc fer és escriure-us no una carta d’amor, que això seria un atreviment que la diferència d’anys i de temperament que ens separa, faria que la carta i jo féssim un paper ridícul –ultra que ja sabeu que només m’agraden les dones fetes, que frisen a la meva edat–, sinó una carta sobre l’amor, que jo el conec més que vós, perquè he estimat moltes dones i vós no crec que hagueu estimat mai cap home, encara que potser més de quatre us han fet sentir la gelosia, perquè vós amb la condició de no ésser l’anell de promesa, us ve com l’anell al dit aquell títol d’aquella obra calderoniana titulada: Antes de amar tuve celos.

A desgrat d’ésser poeta i filòsof, no us parlaré de l’amor ni amb el cor ni amb el cap, sinó que us en parlaré senzillament com a amic, amb l’esperança de fer-vos veure, si puc, la semblança i la diferència que hi ha entre l’amor i l’amistat, aquests dos sentiments que jo crec haver descobert que essent iguals en la qualitat, només es diferencien en la quantitat. L’amor és una amistat absoluta i l’amistat un amor relatiu. Tant els enamorats com els amics, tenen desig de veure’s. La diferència està que els enamorats es volen veure sempre i els amics només de tant en tant. Els qui s’estimen per amor no poden passar ni un dia sense veure’s mentre que els qui s’estimen per amistat poden passar dies, mesos i fins anys perquè no els ve d’un dia ni de dos ni de tres. L’amor és el desig de veure’s sempre i l’amistat el desig de veure’s de tant en tant.
Sapigueu, doncs, nena dels cabells grisos que enterboleixen la mirada dels ulls que us miren, que si un dia arribeu a sentir l’amor, el primer que us passarà serà un sentiment d’opressió al pit com si patíssiu del cor, no sols moralment sinó materialment. Acostumada a respirar lliurement el sentiment de llibertat que surt de l’amistat, us espantareu davant del sentiment d’esclavitud que surt de l’amor. Aquell dia coneixereu que si fins aleshores haveu estat lliure, d’aquella hora endavant sereu esclava. L’amistat és l’amor en llibertat i l’amor l’amistat en esclavatge.
/.../
El vostre esclau lliure, que està segur que no s’enamorarà mai de vós, perquè vós, com a bona amiga, no ho permetreu de cap manera.

Francesc Pujols, Carta oberta a Mercè Rodoreda

 Aclariment: Les paraules i les idees que s'exposen en
                                  aquest text són responsabilitat exclusiva
                                  del seu autor.