. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . BENVINGUTS I BENVINGUDES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .





dimecres, 6 de juliol del 2011

Calaix de(l)s Astre(s)




Un poemari és com el taló d'una sabata.
És com un xec en blanc, estés al portador.
O com una vella persiana, persa, a pesar de tantes coses.
És com un terrat.
Com un solar abandonat pels gats, on queden els poetes.
És com una sardina que tan sols dóna la llanda.
Una batalla a ultança, contra tota una paret.
La lletra de batalla d'un sintagma armat, un clar exemple de l'absència.
El pagaré d'una cultura sense fons.
Paranimf d'una nimfa d'un trist oasi passadís.
Paradís perdut de seda. Aquest calaix dels Astres.

Lluís Roda, Sobre l'hamada, ed. 3 i 4







Mireu què diu Galionar:

Un poemari pot ser amic fidel,
amant al llit, company de dia,
receptor de llàgrimes
i de somriures,
pot viure dins nostre
i a fora,
el podem adoptar perpètuament
o a estones...
I a cada nova lectura ens pot mostrar
una interpretació nova d'ell mateix.
Un poemari pot significar
la Vida.


13 comentaris:

  1. Novesflors, em diràs de quina editorial és aquest poemari d'en Lluís Roda?
    M'agrada la seva intensitat.
    Gràcies per descobrir-me'l
    Una abaçada estiuenca!

    ResponElimina
  2. Ostres, com m'agrada... molt suggeridor aquest poema, no té pèrdua, cada vers, cada comparació és com una sorpresa

    ResponElimina
  3. m'agrada molt, un estil molt especial i unes paraules molt belles..
    ja ens diràs on el podem trobar!
    pet o nas al nas!

    ResponElimina
  4. Em quedo amb aquest "calaix dels Astres", quina imatge més perfecta.

    ResponElimina
  5. Les lectures d'un poema
    depenen de com s'interpreta
    i milloren amb el temps
    si ... l 'entens.

    Bon nit Novesflors:)

    ResponElimina
  6. M'agrada, té molta força i musicalitat com el teu poema que he llegit a itineràncies poètiques.
    Felicitats, l'he llegit alt i en veu baixa, unes quantes vegades.

    ResponElimina
  7. Mil lectures diferents per a cadascun dels versos del poema i un únic cor creador.
    Quanta riquesa ix de la poesia.
    Gràcies per aquesta definició tan poètica d'aquest art tan gran i al temps tan minoritari.

    ResponElimina
  8. Un poemari pot ser amic fidel, amant al llit, company de dia, receptor de llàgrimes i de somriures, pot viure dins nostre i a fora, el podem adoptar perpètuament o a estones... I a cada nova lectura ens pot mostrar una interpretació nova d'ell mateix. Un poemari pot significar la Vida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. No coneixia cap dels dos poemes. Són bonics, parlen per si sols, i m'agrada l'estil com el joc que has fet amb el títol del post :)

    ResponElimina
  10. Gràcies Lluís Roda, gràcies Novesflors, gràcies Galionar.
    Com es pot fer sentir tant, i tan divers amb tan poques paraules?
    Amb els vostres versos, amb els vostres mots, un autèntic plaer per als sentits poder sentir-se tan viu. I tant que un poemari pot significar "la vida", i tant.

    ResponElimina
  11. Un bon poema. També comparteixo plenament el què diu Galionar...
    Un poemari pot ser el caliu per la nuesa, el sol en l'hivern personal, la lluna quan el mar ens abraça..., la paraula en un món mut..., ai el poemari!

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina