Potser la vida és un camí grisenc
esguitat de colors ací i allà.
Esporàdicament.Però fa molt de temps
però abans
no ho sabíem això.
Ara ho sabem.
El decurs de la vida ens fa més savis
i és aquesta saviesa
saviesa de tristor i acceptació
però tenim els somnis, recordeu?
però hem aprés a desxifrar l'instant
-com qui aïlla una incògnita-
i llavors, refulgents
mirar-lo cara a cara i estimar-lo.
Em sembla que no es pot afegir res més, estimar l'instant, estimar...
ResponEliminaPreciós. Malgrat les espurnes de tristesa amb que la vida ens crema i que has sabut plasmar de forma bella.... preciós.
ResponEliminaEstimar l'instant present, i diria també que és justament dels mals moments dels que treiem més saviesa i aprenentage.
ResponEliminaCom en una eqüació, aïllant incògnites i alguna certesa, desxifrem l'instant per estimar-lo.
ResponEliminaPotser si que som més savis...:)
Una abraçada, novesflors!
somiar i desxifrar l'instant, hi ha res millor?
ResponEliminaencara que a mi a vegades em costa desxifrar l'instant...:)
Estimar l'instant, el moment que vivim ...una reflexió en forma de poesia que celebro!
ResponEliminaEncara que de vegades ho sembli, sobretot en segons quines èpoques, m'agradaria pensar més aviat el contrari. Que la vida és un camí de colors amb pinzellades grises per aquí i per allà amb les que mos anirem topant, a vegades, a mesuria que caminam. M'agradaria pensar que és així, però no n'estic segura... T'ha quedat molt bé el poema :)
ResponEliminaAquell poema de Neruda te n'ha inspirat un de molt bell i molt intens, Novesflors; m'alegro que n'haguessis pogut estir el fil.
ResponEliminaEls temps passats ens han ensenyat a desxifrar l'instant i a estimar-lo. Els temps passats i la saviesa dels anys...
Una abraçada!
Galionar, no és el poema de Neruda el que m'ha inspirat, sinó les teues paraules precedents, quan dius: "Des de llavors, el cel no s’ha desvestit de la seva tonalitat grisenca. Fa molt temps..."
ResponEliminaNovesflors, doncs m'honora haver estat jo el fil conductor de la teva bella reflexió en forma de poema. Gràcies per recordar-me que hem d'estimar l'instant i no deixar que els arbres ens impideixin veure el bosc...
ResponEliminaBon estiu també per a tu!
Estimat l'instant...Novesflors creadora de pensaments bellament expressats.
ResponEliminaEstimar l'instant, aquell mot fonedís
ResponEliminaEt fou donat poder per anomenar les coses Novesflors...
Es ben teva la paraula, a l'instant que escrius ja et coneixo , ja et tinc, ,I ja s'enlaira el rem de trentaquatre. I ja em fas Cantar!!!
Tenim somnis, ho recordo sempre.
ResponEliminaI en mig de la bogeria del món, cada vegada ens cal aïllar més la nostra incògnita, però finalment ho fem i desxifrem els instants i aprenem a estimar-los.
Deixem que passe el gris, ni tan sols paga la pena mirar-lo, escoltar-lo. Vivim els colors de l'instant i el canvi. Bonic poema.
ResponElimina